Mama Anna, una veïna del poble de Mulala, a les vessants del mont Meru, a Tanzània, ha transformat la seva comunitat en el decurs dels darrers anys liderant una revolució de base a partir d’un fet insòlit: el regal d’una vaca. El seu cas, que il·lustra com l’emprenedoria femenina pot incidir en el desenvolupament local, s’ha convertit en un exemple per a la resta de dones del seu entorn.
Amb només estudis bàsics i recursos limitats, Anna Pallangyo —coneguda com Mama Anna— va començar com a pagesa de subsistència, conreant mongetes per mantenir la família. La situació va fer un gir quan un cooperant li va oferir una vaca, animal que ella mai no havia tingut. Va aprendre a munyir-la, va servir llet a casa i, en tenir-ne excés, va decidir vendre-la diàriament al poble. “La vendré, la maziwa (llet)”, explica. El petit negoci li va donar resultats i, quan la vaca criava, regalava els vedells a altres dones, convertint el gest en una xarxa que distribuïa oportunitats i esperit cooperatiu entre les famílies veïnes.
Mama Anna es va adonar que, a causa de l’escassetat de terres a Songoro, la majoria de llars mantenien les vaques estabulades, sense pastures. Va aprofitar-ho per buscar pinsos a la ciutat d’Arusha, que després venia als veïns. Així va ser com va iniciar la primera petita empresa de subministrament d’alimentació animal del poble.
La recerca de noves sortides la portà a formar-se amb FAIDA-SEP en transformació làctia i gestió empresarial. Va aprendre a elaborar formatge i iogurt, a més de canviar el conreu de mongetes per flors i a fer instal·lar una unitat de biogàs per millorar les tasques domèstiques. Sharing her coneixements, Mama Anna acull sessions d’intercanvi tecnològic amb altres dones de la regió. Quan li demanen un consell per tirar endavant, afirma: “Perseverança, determinació, una mica d’imaginació —i una mica de bons consells, sempre ajuden.”
Com el volum de llet i formatge creixia, va impulsar la venda als turistes i obrí una botiga. Quan els beneficis econòmics varen superar les necessitats familiars, Mama Anna va reunir les dones i proposà invertir en la comunitat. “Construirem una skuli (escola) per als nostres watoto (infants).” Amb els guanys van obrir la primera llar d’infants, després una escola primària i una secundària.
La història de Mama Anna ha fet possible que moltes dones de Mulala creïn negocis propis produint fems, mel, cafè i lletons, i passin de dependre econòmicament dels homes a sostenir les famílies i educar la canalla. Mama Anna recorda als infants: “No ens ho agraïu a nosaltres. Va ser la gombe (vaca) qui va construir la vostra escola.”
Avui, la comunitat gaudeix d’uns fruits que provenen de l’empoderament femení i la col·laboració, tot demostrant que, com assegura Mama Anna, “Si elles ho han fet? Tu també pots.”