Cada any, els dermatòlegs insisteixen en la importància de protegir-se de la radiació solar. Tant si s’utilitzen cremes solars, com si es cobreix la pell amb roba o barrets, o s’eviten les hores de més radiació, els professionals recorden que així es pot prevenir el dany a l’ADN i el càncer cutani. Però una altra mesura que cada cop pren més força és la fotoprotecció oral, les novetats de la qual s’han compartit al 52è Congrés de l’Acadèmia Espanyola de Dermatologia i Venereologia (AEDV), que se celebra del 7 al 10 de maig a València.
Salvador González Rodríguez, catedràtic de Medicina de la Universitat d’Alcalá, a Madrid, porta 30 anys desenvolupant aquests fàrmacs i explica a l’agència SINC que tenen un gran futur com a complement d’altres mesures.
“Aquests fotoprotectors orals neutralitzen el dany induït per la radiació solar a nivell d’ADN, a més de protegir el sistema immunitari associat a la pell”, assenyala.
Els fotoprotectors orals neutralitzen el dany causat per la radiació solar en l’ADN
Salvador González, Univ. Alcalá
Un dels compostos més prometedors, segons González, s’extreu del falguerer Polypodium leucotomos, originari de Centreamèrica. Aquesta planta, en evolució, va passar de ser aquàtica a terrestre i va desenvolupar mecanismes de defensa per protegir-se del sol i reparar els seus danys, cosa que ara la fa idònia per produir fàrmacs orals de protecció solar.
El falguerer ‘Polypodium leucotomos’ té propietats fotoprotectores. / Wikimedia commons
“Aquestes substàncies fotoprotectores tenen afinitat per la pell, de manera que quan es prenen, viatgen directament fins allà. Quan hi arriben, augmenten els sistemes antioxidants i aconsegueixen disminuir el dany provocat pel sol a l’ADN i al sistema immunitari associat a la pell”, explica González.
Polypodium leucotomos va evolucionar passant de ser aquàtic a terrestre, i va desenvolupar mecanismes de defensa per protegir-se del sol
El dermatòleg subratlla que aquestes substàncies són un complement essencial per a pacients amb alt risc de patir danys cutanis, com les persones amb fotodermatosis o altres patologies que s’agreugen amb la llum.
En aquest sentit, una revisió d’estudis publicada a la revista Journal Of Clinical And Aesthetic Dermatology el 2014 va demostrar que administrar oralment substàncies derivades de Polypodium leucotomos millorava la inflamació de pacients amb vitiligen i melasma (taques fosques a la pell).
Una altra substància que destaca González és la nicotinamida, que ha demostrat eficàcia per prevenir el càncer de pell en pacients d’alt risc, segons una revisió d’estudis publicada a la revista Experimental Dermatology el 2019. A més, s’investiga la vitamina D amb el mateix objectiu, tot i que el dermatòleg considera que encara calen més estudis que la recolzin.
A més, en aquesta sessió del 52è Congrés de l’AEDV, la dermatòloga Susan Taylor, presidenta de l’Acadèmia Americana de Dermatologia, ha assenyalat que les recomanacions de protecció solar no només han de tenir en compte les malalties prèvies d’un pacient, sinó també les particularitats de les persones amb pell fosca.
El 43 % dels dermatòlegs dels Estats Units no tenen en compte el tipus de pell del pacient a l’hora de fer les seves recomanacions
La dermatòloga nord-americana ha remarcat que és habitual que aquestes persones no utilitzin protecció solar i ha advertit que el 43 % dels dermatòlegs als Estats Units no tenen en compte el color de la pell del pacient per fer les seves recomanacions.
Tanmateix, durant la seva intervenció ha recalcat que, tot i que tenen més protecció per a alguns tipus de radiació, són més vulnerables a la radiació de la llum visible. “Hem de trencar el mite que les persones amb la pell fosca no necessiten crema solar. Cal recomanar les cremes solars amb color, que són les que més protegeixen de la radiació de la llum visible”, ha subratllat.
Drets d’autoria: Creative Commons.