El 2018, Svitlana Pryzynchuk, una editora de Kíiv, va fundar Safran, la primera editorial ucraïnesa dedicada a la literatura asiàtica, amb l’objectiu d’ampliar la presència i el coneixement de la cultura i les lletres de l’Àsia a Ucraïna. Aquesta iniciativa arriba després d’un llarg període de desconeixement i absència de traduccions d’obres asiàtiques en ucraïnès, situació agreujada per les restriccions de l’època soviètica i la persistent influència del mercat editorial rus.
Abans dels anys noranta, tant la literatura ucraïnesa com la taiwanesa es trobaven marcades per la manca de visibilitat internacional i eren usualment considerades una extensió de les obres russes i xineses, respectivament. Amb el temps, l’obertura acadèmica i la valentia editorial han permès que aquestes literatures obtinguessin reconeixement propi en l’àmbit global.
La trajectòria de Safran té l’origen en una experiència personal de Pryzynchuk a la Xina, on es va formar en estudis artístics després de llicenciar-se en dret internacional a Kíiv. En tornar al seu país l’any 2015, va detectar una gran manca de material en ucraïnès sobre l’Àsia, tant en relats clàssics com contemporanis. “El 2016 em vaig adonar que ens mancava literatura en ucraïnès sobre Àsia”, apunta. Aquesta mancança venia de lluny: “Durant les purgues estalinistes dels anys trenta, gairebé tots els experts ucraïnesos en cultura i llengües asiàtiques van ser represaliats, i als ucraïnesos se’ls prohibia estudiar o investigar l’Àsia oriental.”
Des de la seva creació, l’editorial ha nodrit el panorama ucraïnès amb títols destacats, traduccions d’autors de Taiwan, el Japó i la Xina. Ha publicat clàssics japonesos com ‘Quilt’ de Tayama Katai i ‘El sol de capvespre’ de Dazai Osamu, així com novel·les taiwaneses com ‘La bicicleta robada’ de Wu Ming-yi i títols de manga originaris de Taiwan. “Per exemple, ‘Guardienne’ tracta el paper de la dona a la societat tradicional xinesa; ‘La invitació de Yama’ ens mostra el Món dels Morts”, explica Pryzynchuk. Aquests llibres han obert camí per a autors i formats poc habituals al mercat ucraïnès, especialment després de la invasió russa de 2022 i la prohibició d’importacions de llibres russos, fet que ha afavorit que més públic s’interessi per les literatures asiàtiques.
En el cas del còmic taiwanès, Safran ha aconseguit captar l’interès d’un públic jove, que s’ajusta a la seva missió d’obrir finestres a la cultura asiàtica. Entre els títols publicats, destaca un enfocament pedagògic, incloent-hi continguts addicionals per contextualitzar la cultura pròpia de Taiwan o la història del te oolong.
La voluntat de l’editorial de continuar apostant per la literatura asiàtica es manté ferma. Safran preveu ampliar la presència del manga japonès, obrir-se a la ficció coreana i centrar-se en clàssics xinesos com Xiao Hong. Tot i les dificultats econòmiques, Pryzynchuk assenyala que “el principal repte dels traductors és que mereixen ser ben recompensats per la seva tasca de traducció des de llengües asiàtiques”, sobretot tenint en compte l’especialització que requereix el sector. A manca de recursos, l’editorial ha de recórrer als seus propis fons o a ajuts puntuals.
Avui dia, Pryzynchuk resideix a Tainan —la ciutat més antiga de Taiwan— i destaca la singularitat d’aquesta illa: “El meu desig és que els ucraïnesos entenguin que Taiwan és un estat independent amb una història complexa, influenciada pels seus antics colonitzadors, cosa que ha creat una cultura única.” Segons Pryzynchuk, Taiwan i Ucraïna tenen molts punts en comú, especialment pel que fa als processos històrics i identitaris.
Així, la tasca de Safran representa no només un pont literari, sinó també un element de promoció cultural i de reconeixement mutu entre Ucraïna i l’Àsia, amb una aposta decidida per la diversitat lingüística i la independència cultural.