Un de cada quatre dones que van donar a llum a la França metropolitana declara haver experimentat un tracte irrespectuós durant el part o la seva estada hospitalària després de l’enllumenament. Aquesta és una de les conclusions d’un estudi publicat recentment a la revista Acta Obstetricia et Gynecologica Scandinavica, que s’ha dut a terme en el context de la celebració del Dia Mundial de la Salut Mental Materna, cada primer dimecres de maig.
Els investigadors han analitzat les respostes de 7.332 dones, de les quals 1.888 han manifestat haver estat víctimes de violència obstètrica, un concepte que, segons l’Organització Mundial de la Salut, inclou actituds i comportaments d’abús físic o verbal, discriminació, estigmatització, la realització de procediments sense consentiment, ús de la força, abandó i negligència per part del personal sanitari.
L’estudi també apunta que aquesta mena de situacions són especialment freqüents entre dones que donaven a llum per primera vegada, amb un nivell educatiu alt, que havien elaborat un pla de part i que van tenir un part instrumentat o per cesària. Igualment, aquelles amb antecedents psiquiàtrics o trastorns psicològics durant l’embaràs presentaven més risc de viure un tracte irrespectuós.
Raquel Huéscar, psicòloga perinatal del Col·legi Oficial de la Psicologia de Madrid, matisa que la violència obstètrica no es produeix només durant el part, sinó també durant l’embaràs i el postpart. Destaca també altres formes de violència com la “separació innecessària” de la mare i el nadó i episodis de falta de respecte durant la lactància materna. Segons Huéscar, “l’embaràs és un moment de gran vulnerabilitat, en què, per exemple, es donen situacions en què es tendeix a infantilitzar massa les dones”.
Tot i que considera que ara hi ha més consciència entre les mares envers aquesta problemàtica, alerta que aquesta situació “no ho és tot, perquè no actues des de la informació, sinó des d’allò que et surt de dins”. Pel que fa als professionals sanitaris, Huéscar observa avenços però assenyala que “la prevalença tan alta ens fa preguntar-nos quines mesures s’estan prenent” i recorda que sovint “tenen massa persones a càrrec i no disposen del temps necessari per poder gestionar bé tot allò que passa a la sala de parts”. Finalment, reclama més suport institucional per garantir una millor qualitat assistencial per a mares, nadons i acompanyants.