El dia 28 de maig de 2025, el Tribunal Superior Regional de Hamm (Alemanya) va rebutjar la demanda d’indemnització presentada pel peruà Saúl Luciano Lliuya contra l’empresa energètica alemanya RWE. Lliuya, agricultor i guia de muntanya als afores de Huaraz, considerava que les emissions de RWE havien contribuït al desgel dels glacials andins, augmentant el risc d’inundacions que amenaça la seva llar. El tribunal va justificar la decisió pel fet que “l’estimació del risc de dany era massa petita per continuar endavant amb el cas”, després que els experts avaluessin només un 1% de probabilitat que la propietat de Lliuya patís danys en els propers trenta anys. El jutge va afegir, però, que l’argumentació del demandant era coherent i va qualificar el cas de “microcosmos dels problemes mundials entre persones de l’hemisferi sud i del nord, entre pobres i rics”.
Tot i el veredicte contrari, tant advocats com científics especialitzats en dret i canvi climàtic han destacat la transcendència d’aquesta sentència. Delta Merner (Science Hub for Climate Litigation, Union for Concerned Scientists) ha subratllat: “la decisió ha confirmat que la ciència climàtica pot proporcionar una base per a la responsabilitat legal, que és un precedent crucial en la lluita per la rendició de comptes climàtica”. Segons Germanwatch, l’ONG que ha donat suport al procés, la resolució reconeix que les grans empreses emissores de gasos d’efecte hivernacle podrien ser considerades responsables de les seves emissions, fins i tot si tenen origen a l’estranger.
Lisa Reiser, de Global Litigation News, va apuntar que la “gran qüestió” del cas era “si empreses individuals amb altes emissions poden ser responsabilitzades per les seves contribucions al canvi climàtic global. La resposta del Tribunal Superior Regional de Hamm: sí, poden! En aquest cas concret el tribunal va concloure simplement que no hi havia un risc immediat per a la propietat de Lliuya”. L’advocada de Lliuya, Roda Verheyen, confia que aquesta experiència impulsi més processos judicials similars.
La demanda de Lliuya es fonamentava en dades de la base de dades Carbon Majors, segons la qual RWE seria responsable aproximadament del 0,5% de les emissions mundials des de la Revolució Industrial. L’agricultor reclamava a l’empresa uns 17.500 euros, corresponents a la seva quota en un projecte de defensa contra inundacions valorat en 3,5 milions d’euros. Tot i això, el tribunal no ha permès recórrer la decisió.
La multinacional RWE ha comunicat que considera “totalment erroni convertir tribunals en fòrums per a les reclamacions d’ONG sobre polítiques de protecció climàtica”, i que un precedent de responsabilitat civil climàtica tindria “conseqüències imprevisibles per a Alemanya com a país industrial”. L’empresa ha assegurat, a més, que preveu assolir la neutralitat climàtica l’any 2040.
Adam Weiss, director de Programes i Impactes de ClientEarth, ha afirmat: “Aquesta sentència pot encendre la metxa del litigi que faci responsables aquelles empreses que semblaven intocables per la seva destrucció climàtica. Hauria de ser un dia inquiet per a qui confia en models de negoci basats en combustibles fòssils. Les conseqüències jurídiques s’apropen a passos de gegant.” Per la seva banda, Lliuya ha valorat positivament haver aconseguit “un gran pas endavant per a altres demandes”, malgrat no haver assolit tots els seus objectius.