Un equip internacional d’astrònoms, amb participació de l’Institut d’Astrofísica d’Andalusia (IAA-CSIC), ha identificat per primera vegada l’emissió simultània de rajos X i ones de ràdio d’un objecte còsmic recentment descobert a la Via Làctia. Aquesta troballa, publicada avui a la revista Nature, obre noves perspectives sobre l’origen d’enigmàtics senyals similars detectats en altres indrets del firmament.
La recerca ha permès observar ASKAP J1832-0911, una font transitòria de ràdio de llarg període (LPT) situada a uns 15.000 anys llum de la Terra. El seu patró resulta extraordinari: s’encén durant dos minuts amb una intensitat inusualment alta i, tot seguit, resta apagat més de quaranta minuts, repetint cíclicament aquest comportament. Segons el CSIC, “és extremadament brillant, varia molt en intensitat i no encaixa dins les categories tradicionals, com les estrelles de neutrons o les nanes blanques”, afirma Miguel Pérez-Torres, investigador de l’IAA. Descriuen el fenomen com un far celeste d’encesa i apagat rítmic.
Per caracteritzar l’objecte, l’equip ha utilitzat el radiotelescopi ASKAP, operat pel CSIRO a Wajarri, Austràlia, que disposa d’un gran camp de visió, fet que va permetre detectar les emissions de ràdio. De manera poc habitual, aquesta detecció va coincidir amb l’Observatori de Rajos X Chandra, de la NASA, orientat a la mateixa regió. Això va possibilitar relacionar cada pols de ràdio amb un pols de rajos X, una coincidència que ha estat clau en la identificació: “Descobrir que ASKAP J1832-0911 emetia rajos X va ser com trobar una agulla en un paller”, explica Ziteng (Andy) Wang, investigador principal.
Els transitoris de ràdio de llarg període constitueixen una classe d’objectes identificada fa poc temps, i només se n’han descobert una desena fins ara. Es desconeix la seva naturalesa concreta i la raó d’aquestes emissions regulars i prolongades en el temps. Detectar-ne les senyals tant en rajos X com en ràdio representa una oportunitat significativa per avançar en la comprensió d’aquests fenòmens.
L’estudi planteja possibles explicacions sobre la naturalesa d’ASKAP J1832-0911. Miguel Pérez-Torres apunta que es podria tractar d’un magnetar envellit o d’una nana blanca amb un camp magnètic extremadament intens, ja que, segons detalla, “el objecte és milers de vegades més lluminós del que caldria esperar per la seva rotació, cosa que obliga a replantejar alguns models físics”. Cap de les dues opcions encaixa amb els models actuals, fet que obliga la comunitat científica a replantejar-se els paradigmes sobre aquests objectes exòtics.