Un equip de la Fundació Carlos Simón i l’empresa Iprenom ha aconseguit predir el risc de preeclàmpsia fins cinc mesos abans que apareguin els primers símptomes. Aquesta troballa, recollida en un estudi publicat avui a la revista Human Reproduction, ha comptat amb la participació de 9.586 dones embarassades de 14 hospitals d’arreu de l’Estat espanyol, entre setembre de 2021 i juny de 2024. La recerca respon a la necessitat de millorar la detecció precoç d’una malaltia que afecta dones embarassades de tot el món i pot comportar greus complicacions.
La preeclàmpsia consisteix en una elevació persistent de la pressió arterial durant la gestació. Fins ara, la majoria dels mètodes diagnòstics només eren capaços de detectar-la quan ja s’havia començat a manifestar i, habitualment, fallaven en la detecció de la meitat dels casos.
La recerca es basa en una tècnica innovadora anomenada biòpsia líquida. Aquesta tècnica analitza fragments d’ARN lliure de cèl·lules presents al plasma sanguini matern i permet capturar senyals moleculars que alerten del risc de la malaltia molt abans del que es podia fins ara. S’han recollit 548 mostres de plasma en diferents moments de l’embaràs i, mitjançant estratègies d’anàlisi amb aprenentatge automàtic, s’han identificat patrons associats amb el desenvolupament de la preeclàmpsia.
Els resultats mostren que la tecnologia prediu la preeclàmpsia d’inici precoç amb una sensibilitat del 83 % i una precisió del 90 %. L’anàlisi fa evident que en gairebé la meitat de les mostres positives detectades hi ha una vinculació amb gens relacionats amb l’endometri matern, especialment amb una resistència a la decidualització, un procés indispensable perquè el revestiment de l’úter s’adapti correctament a l’embrió a l’inici de l’embaràs.
L’estudi també ha permès anticipar la preeclàmpsia d’inici tardà gairebé 15 setmanes abans del diagnòstic clínic. S’han identificat patrons diferents a la sang respecte a la forma precoç, que en aquest cas no tenen relació amb el revestiment uterí, sinó amb canvis en òrgans com el fetge, els ronyons, la placenta, el cervell i els pulmons. Segons explica Nerea Castillo Marco, autora principal de la recerca, “identificar embarassos d’alt risc de manera primerenca és una oportunitat clau per al tractament preventiu i el seguiment per protegir les mares i els nadons”.
Una altra de les principals conclusions de la recerca és que la preeclàmpsia d’inici precoç i la d’inici tardà són “la mateixa malaltia però amb condicions biològiques i temporals diferents”. Actualment, els investigadors treballen per validar aquesta tecnologia en l’atenció prenatal i confien que l’anàlisi d’ARN lliure de cèl·lules pugui arribar a la pràctica mèdica l’any vinent.