L’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) ha publicat recentment un estudi a la revista Nature Cities on ofereix una anàlisi exhaustiva del debat sobre el creixement urbà i la sostenibilitat. El treball, liderat per Charlotte Liotta i Jeroen van den Bergh, revisa l’impacte del creixement econòmic, demogràfic i espacial de les ciutats i investiga fins a quin punt aquest desenvolupament pot ser compatible amb la protecció del medi ambient.
La recerca proporciona un marc comparatiu que ajuda a entendre les diferents formes de creixement urbà i les seves conseqüències per al futur de les ciutats. L’article posa especial èmfasi en l’anàlisi de tres enfocaments actuals: el creixement verd, el decreixement i el postcreixement, examinant-los a través de dimensions econòmiques, demogràfiques, espacials i ambientals. “La principal contribució de l’estudi és un marc conceptual comparatiu que ajuda a entendre com interactuen les diferents formes de creixement urbà i quines implicacions tenen per al futur de les ciutats”, afirma Charlotte Liotta.
L’estudi analitza exemples concrets, com les superilles de Barcelona o l’estratègia del donut d’Amsterdam, per il·lustrar com algunes ciutats estan experimentant noves maneres de créixer dins dels límits ecològics.
Els autors destaquen que no existeix una resposta universal sobre si el creixement urbà pot ser sostenible, ja que aquesta qüestió depèn del context local i del grau de desenvolupament. Així i tot, insisteixen que “l’evidència empírica sobre la desvinculació entre creixement econòmic i dany ambiental a les ciutats és limitada, cosa que exigeix cautela pel que fa a les promeses del creixement urbà verd”, en paraules de Jeroen van den Bergh.
Els investigadors també apunten que, encara que qualsevol creixement comporta reptes, una bona planificació urbana i una governança adequada poden convertir l’alta densitat de les ciutats en aliada del medi ambient, amb beneficis com un transport públic més eficient i habitatges menys contaminants. El treball rebutja visions simplistes, i aposta per una anàlisi crítica i adaptada al context de cada ciutat, advertint que les solucions sostenibles han de basar-se en l’evidència i considerar les especificitats locals i socials.
Aquesta revisió clau del debat sobre desenvolupament urbà conclou que calen més dades i anàlisis globals per poder avaluar adequadament les diferents opcions. L’estudi no ofereix respostes tancades, sinó eines conceptuals per reflexionar sobre el futur de les ciutats en un planeta amb recursos limitats.