Treballar moltes hores podria provocar canvis estructurals en el cervell, especialment en regions implicades en la regulació emocional i les funcions executives, com ara la memòria de treball i la resolució de problemes, segons un nou estudi. Els resultats, encara preliminars, s’han publicat a la revista Occupational & Environmental Medicine.
S’estima que l’excés de feina provoca més de 800.000 morts cada any
Investigadors coreans van analitzar imatges cerebrals de professionals sanitaris que treballen jornades prolongades —definides com a 52 hores setmanals o més— i van observar modificacions significatives a àrees clau del cervell, en comparació amb aquells que compleixen horaris estàndard.
“L’excés de feina podria generar canvis neuroadaptatius que afecten la salut cognitiva i emocional”, assenyalen els autors.
Diversos estudis han vinculat les llargues jornades laborals amb un risc més alt de malalties cardiovasculars, trastorns metabòlics i problemes de salut mental. De fet, l’Organització Internacional del Treball (OIT) estima que l’excés de feina provoca més de 800.000 morts cada any. Fins ara, però, se sabia poc sobre els mecanismes neurològics i anatòmics subjacents.
Per aprofundir en aquesta qüestió, l’equip va analitzar dades de l’estudi Cohort Regional Occupational Gachon (GROCS, per les seves sigles en anglès), centrat en el personal sanitari, juntament amb imatges per ressonància magnètica fetes en el marc d’un projecte sobre condicions laborals i estructura cerebral.
El volum d’una part del lòbul frontal era un 19 % més gran en qui treballava més de 52 hores setmanals
Dels 110 participants inclosos en l’anàlisi final, un 28 % treballava de manera excessiva. Aquest grup, a més, era significativament més jove, tenia menys experiència laboral i un nivell educatiu més alt que qui feia hores estàndard.
Utilitzant tècniques de morfometria basada en vèxels (VBM), els investigadors van detectar diferències volumètriques en regions cerebrals específiques. Per exemple, el volum del gir frontal mitjà (part del lòbul frontal) era un 19 % més gran en qui treballava més de 52 hores setmanals. Aquesta regió està implicada en funcions com ara l’atenció, la memòria de treball i el processament del llenguatge.
L’anàlisi VBM també va revelar increments en altres 17 àrees, entre les quals el gir frontal superior —clau en la planificació i la presa de decisions— i la ínsula, que integra informació sensorial, motora i autònoma, i està relacionada amb el processament emocional i la consciència del jo.
Malgrat aquestes troballes, els autors adverteixen que es tracta d’un estudi observacional de petit abast, per la qual cosa no es pot establir una relació causal. Tampoc no se sap si els canvis detectats són una conseqüència de l’excés de feina o una condició prèvia.
Els augments de volum podrien reflectir respostes neuroadaptatives a l’estrès laboral crònic
“Aquests resultats s’han d’interpretar amb cautela, pel caràcter exploratori de l’estudi pilot”, subratllen. “Tanmateix, constitueixen un primer pas rellevant per comprendre la relació entre l’excés de feina i la salut cerebral”.
Al seu parer, els increments de volum podrien reflectir respostes neuroadaptatives a l’estrès laboral crònic, tot i que els mecanismes exactes encara no són clars.
Els investigadors conclouen que aquests canvis podrien oferir una base biològica als problemes cognitius i emocionals que sovint pateixen les persones sobrecarregades de feina. I insisteixen en la necessitat de fer estudis longitudinals i amb tècniques de neuroimatge més completes per confirmar les troballes.
“L’estudi posa de manifest la importància d’abordar l’excés de feina com un problema de salut laboral i la necessitat de polítiques que limitin les jornades excessives”, conclouen.
Font: SINC
Drets: Creative Commons.