Un nou estudi internacional liderat per la neurocientífica Tara Thiagarajan de la Universitat de Stanford i publicat aquest dilluns a la revista Journal of Human Development and Capabilities revela que rebre un telèfon mòbil abans dels 13 anys té conseqüències negatives en la salut mental quan s’arriba a l’edat adulta jove.
L’anàlisi, realitzada sobre més de 100.000 joves d’arreu del món, constata que els adults d’entre 18 i 24 anys que tenen el seu primer telèfon intel·ligent amb 12 anys o menys són més susceptibles de patir pensaments suïcides, agressivitat, desconnexió de la realitat, inestabilitat emocional i baixa autoestima. Els resultats indiquen diferències segons el gènere: en homes, la possessió primerenca d’un mòbil s’associa a una menor empatia i confiança; en dones, a una autoestima i resiliència emocional més baixes.
La investigació destaca el paper de les xarxes socials, assenyalant que gairebé el 40% de la relació entre tenir mòbil de molt jove i patir problemes mentals es deu a accedir aviat a aquestes plataformes. També identifiquen impactes en la qualitat de les relacions familiars (13%), l’aparició de ciberassetjament (10%) i els trastorns del son (12%). Segons Thiagarajan, això es deu, en part, a elements com l’excés de comparacions personals, la pèrdua d’hores de son o l’exposició a continguts nocius amplificats per algoritmes.
Els investigadors avisen que els infants, per la seva vulnerabilitat i manca d’experiència, resulten especialment afectats per aquests efectes negatius. Sapien Labs, l’organització que impulsa l’estudi, utilitza el Mind Health Quotient, una eina que mesura diversos aspectes del benestar mental per obtenir una puntuació global.
Thiagarajan assegura: «Hem vist que la possessió primerenca d’un telèfon intel·ligent, i l’accés a les xarxes socials que comporta, està relacionada amb un canvi profund en la salut mental i el benestar en l’edat adulta primerenca». I afegeix: «Aquesta associació té a veure amb diversos factors, entre els quals s’inclouen l’accés primerenc a les xarxes socials, el ciberassetjament, els trastorns del son i les males relacions familiars, que donen lloc a símptomes en l’edat adulta que no són els tradicionals de la depressió o l’ansietat».
Els símptomes associats, segons l’equip, augmenten progressivament entre els joves adults, principalment l’agressivitat, el distanciament de la realitat i els pensaments suïcides. Davant d’això, la neurocientífica reclama mesures polítiques: «Demanem als responsables polítics que adoptin un enfocament preventiu, similar a les regulacions sobre l’alcohol i el tabac, restringint l’accés als telèfons intel·ligents als menors».
Actualment, l’edat mitjana d’adquisició del primer mòbil continua baixant a escala mundial, i tot i que les xarxes socials estableixen 13 anys com a límit d’edat, molts infants l’esquiven fàcilment. L’autora apunta que «la magnitud del dany potencial és massa gran per ser ignorada i justifica una resposta preventiva», tot i que reconeix com a limitació de l’estudi l’ús només d’anàlisi de dades.