El Ministeri de Salut de Turquia ha impulsat la iniciativa nacional “Coneix el teu pes ideal, viu saludablement” entre abril i juny de 2025 per combatre l’augment de l’obesitat i el sobrepès, una problemàtica cada cop més gran en el país arran de l’actual situació econòmica i les dificultats per accedir a aliments segurs i saludables. Prop de tres milions de ciutadans han participat en la campanya, segons dades oficials, i més de dos milions s’han detectat amb sobrepès. No obstant això, el context econòmic i alimentari condiciona fortament les opcions nutricionals de la població i amenaça la viabilitat d’iniciatives com aquesta.
Turquia registra la taxa d’inflació alimentària més alta dels països de l’OCDE. Aquesta realitat repercuteix directament en els pressupostos de les famílies i fa que l’accés a una dieta equilibrada sigui un repte per a moltes persones. Segons l’Institut d’Estadística Turc (TÜİK), gairebé la meitat dels infants (49,5 %) no consumeix fruita a diari, el 67 % no menja verdures cada dia i el 87,3 % no accedeix diàriament a carn, pollastre o peix. Eurostat ha advertit enguany que el 39,5 % dels menors turcs es troba en risc de pobresa, una xifra que ha augmentat respecte a l’any passat.
Els salaris no cobreixen, de mitjana, el cost de la vida. El maig de 2025, el llindar de la pobresa per a una família de quatre membres ja superava les 81.000 lires mensuals, mentre que el salari mínim era inferior als 23.000. “El salari mínim és per sota del llindar de pobresa. Si una llar s’ha de mantenir amb un ingrés inferior al llindar de pobresa, aquella llar es troba en pobresa extrema. Una llar en pobresa extrema té dificultats per accedir a necessitats bàsiques com l’habitatge, l’educació i la salut, de manera que també pateix inseguretat alimentària. Les famílies que he conegut en aquesta situació es veuen obligades a comprar aliments més barats i processats, menjar només un tipus d’aliment, saltar-se àpats i alimentar els infants de manera poc saludable. L’obesitat creix al nostre país perquè tant l’obesitat com el raquitisme són conseqüència d’una alimentació inadequada i insana”, explica Hacer Foggo, fundadora de la Xarxa de Pobresa Extrema.
A les escoles, el problema es repeteix. Durant el curs 2023-2024, tot i que més d’un milió d’alumnes van rebre un dinar gratuït, aquesta xifra representa una petita fracció dels 18,7 milions d’estudiants en risc d’inseguretat alimentària. Un estudi indica que prop de la meitat dels alumnes no pot adquirir res a la cafeteria escolar i només un terç duu carmanyola de casa cada dia. Prioritzar no passar gana passa davant de menjar salutablement.
A més de les dificultats econòmiques, creix la preocupació per la seguretat i la qualitat dels aliments a Turquia. El país encapçala enguany les notificacions del sistema europeu d’alerta alimentària per excés de pesticides en productes exportats. Segons una recerca de Greenpeace, un 61 % de les mostres d’aliments presentaven més d’un pesticida i el 43 % contenia compostos PFAS, que tenen efectes perjudicials a llarg termini per a la salut. El risc que els lots rebutjats rere la frontera tornin als circuits locals, sumat a la disminució dràstica d’agricultors ecològics i pràctiques agrícoles responsables, accentua la fragilitat del sistema alimentari turc.
Tot i els esforços institucionals per promoure hàbits saludables, l’impacte real d’aquestes accions queda molt limitat si no s’atenen les causes estructurals de la pobresa i la inseguretat alimentària. A Turquia, milions de famílies es troben obligades a prioritzar el preu a la qualitat, mentre que la manca de garanties alimentàries i mediambientals dificulta encara més la lluita contra l’obesitat.
Un abordatge integral que vagi més enllà de l’educació nutricional i que combati les desigualtats econòmiques i reforci la qualitat dels aliments esdevé imprescindible perquè el país pugui frenar l’increment de l’obesitat i garantir la salut de la població.