Aquest juliol del 2025, el podcast “D’on ets REALMENT?” de la xarxa Global Voices ha posat veu a la història de Sihle Nxumalo, un sud-africà que ha convertit la lluita per ser reconegut ciutadà en una lliçó de resiliència i identitat. Al programa, conduït per Akwe Amosu, membre destacada de Global Voices, Sihle explica com la pregunta recurrent sobre els seus orígens ha marcat la seva vida i com l’ha portat a reivindicar el dret a ser acceptat a la societat sud-africana.
Nascut a Durban i donat en acollida a la província de Limpopo, Sihle es va trobar, de ben petit, enmig d’un dilema identitari. La manca de domini de la llengua local i el seu accent poc habitual feren que se li preguntés sovint d’on era realment. Aquesta situació es repetia tant a Limpopo com, més endavant, en tornar a Durban a buscar la seva mare biològica. “Fins i tot al meu poble em sentia un foraster perquè volien saber ‘d’on ets realment?’”, comenta Sihle, recordant la sensació de desarrelament.
La seva adolescència va estar marcada per la recerca de la identitat administrativa, ja que sense certificat de naixement ni document d’identitat, es trobava en situació d’apatrídia. “No tenia certificat de naixement ni res… Va ser quan lluitava per la meva ciutadania sud-africana que em vaig envalentir”, explica, assenyalant el paper clau d’aquesta lluita interna per assumir amb orgull la seva condició i història.
El testimoni de Sihle també posa de manifest les dificultats burocràtiques i emocionals de qui creix en una família d’acollida i es veu obligat a buscar la mare biològica per poder ser reconegut legalment. “Quan vaig anar a viure amb ella, la gent del meu poble em feia la mateixa pregunta perquè no parlava gaire bé la llengua local. Deien: ‘Segur que ets de Limpopo?’ Jo deia: ‘No, vaig néixer aquí. Sóc d’aquí.’ I els costava entendre o creure-ho perquè tenia un accent diferent.”
El seu camí no va ser fàcil: la mort de la mare poc després de retrobar-la, la manca de suport adult davant l’administració, i el sentiment de no pertànyer enlloc van portar Sihle als límits. “Va ser una etapa molt, molt dura, però em vaig mantenir fort. Vaig perseverar i al final vaig aconseguir allò que m’havia proposat… Estic orgullós de la meva resiliència”, afirma, tot recordant les dificultats viscudes.
La seva experiència, recollida al podcast, destaca la importància de la identitat més enllà dels orígens lingüístics o geogràfics: “Sento que sóc sud-africà. La llengua que parlo i on he crescut no té gaire importància, i no hauria de ser així, mentre faci el bé i el millor que pugui per servir la comunitat, per unir-me amb la gent i fer amics.” El relat de Sihle vol servir de referència i inspiració per a altres joves que es troben en situacions similars i reivindica que l’acceptació i el reconeixement passen pel caràcter i la capacitat de sumar a la comunitat.