L’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, ha participat aquest cap de setmana a la cimera Urban 20 a Rio de Janeiro, on ha defensat la necessitat d’una major implicació dels estats en l’accés a l’habitatge. Collboni busca influir en les decisions dels caps d’estat i de govern dels països del G20 reunits al Brasil, destacant l’habitatge com una prioritat de política pública per a les ciutats.

Collboni ha exposat que les ciutats són el “km 0” de les polítiques socials i climàtiques i ha subratllat la necessitat d’incrementar l’oferta de vivenda assequible a través de la capacitat reguladora i accés als fons estatals. Ha remarcat la importància de les xarxes de ciutats per a solucionar problemàtiques comunes i la previsió que el 70% de la població mundial visqui en àrees urbanes el 2050.

La directora executiva d’UN Habitat, Anacláudia Rossbach, ha qualificat la situació com una “crisi històrica de capacitat de pagament”, destacant que el desequilibri entre ingressos i costos d’habitatge s’està estenent del sud al nord global. Ha advocat per connectar el marc regulador urbà amb el financer per afavorir inversions urbanes que abordin necessitats socials i generin oportunitats econòmiques.

Collboni també ha anunciat que Barcelona proposarà a la nova xarxa de països europeus que l’habitatge es consideri una excepció en el marc de les normes fiscals de la UE, evitant que l’endeutament per construir vivenda assequible afecti la capacitat fiscal dels ajuntaments.

La iniciativa Urban 20, organitzada per C40 Cities i CGLU, busca que les ciutats tinguin veu en temes com el canvi climàtic i altres àmbits d’acció global.

L’Assemblea General Ordinària de l’Agrupació d’Entitats Municipals Descentralitzades (AEMD) s’ha celebrat a Sucs recentment. Aquesta trobada anual reuneix les EMD de Catalunya amb l’objectiu de compartir inquietuds i consolidar una visió comuna pel futur, així com d’enfortir la relació amb l’administració catalana per millorar els seus drets i funcions.

Durant l’acte de benvinguda, l’alcalde, Fèlix Larrosa, juntament amb el president de l’EMD de Sucs, Guillem Bonet, han exposat problemàtiques comunes, com els canvis legislatius i de finançament. Larrosa ha destacat el renovat conveni de la Paeria amb les EMD, que suposarà més finançament i autogestió, assegurant que “no hem de ser administracions enfrontades, sinó cooperadores”.

Larrosa ha subratllat la importància de treballar amb eficiència i proximitat i ha encoratjat les EMD a defensar els seus drets. En l’assemblea també han participat el president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn, i altres representants de les administracions locals.

L’Ajuntament de Lleida ha començat avui les obres per construir un nou tram de carril bici a la ciutat. Aquest projecte facilitarà l’accés segur a l’escola Espiga per bicicletes i vehicles de mobilitat personal al llarg del Camí de Montcada.

La primera fase de les obres, d’aproximadament 500 metres, es troba entre el tanatori i l’escola, mentre que la segona fase, que connectarà la rotonda de l’avinguda de Pinyana amb el tanatori, es realitzarà més endavant. Aquesta segona fase depèn de la resolució de la tramitació de les expropiacions de terrenys necessàries.

Durant els primers dies d’obres, es faran tasques de desbrossament i “una primera actuació de pintura per a senyalitzar el carril bici”. S’estretiran els carrils de circulació per a vehicles, i aquests quedaran separats del carril bici mitjançant pilones i separadors adequats.

A més, es construirà una cuneta de formigó al tram que no en té, concretament després del tanatori. Les obres tenen una durada prevista d’un mes i un pressupost d’adjudicació de 44.316,06 euros, a càrrec de les empreses Servicios Integrales Demvax i Proseñal, organitzades en dos lots.

Tot i les restriccions puntuals de pas, l’actuació no implicarà el tall de trànsit del Camí de Montcada. Aquestes obres s’emmarquen dins del projecte finançat amb fons europeus Next Generation, que busca millorar els eixos de carril bici i vianants i promoure un canvi de model urbà a Lleida, “dins del projecte d’implantació d’una zona de baixes emissions i actuacions per a un canvi de model de ciutat a Lleida.”

Un total de 808 persones han participat aquest matí en les proves teòrica i pràctica del concurs oposició d’accés lliure convocat per l’Ajuntament de Lleida. Aquestes proves tenen com a objectiu cobrir 60 places d’auxiliar administratiu a la plantilla municipal, quatre de les quals estan reservades per a persones amb discapacitat. Les proves s’han realitzat al Campus de Cappont de la Universitat de Lleida.

Del total de sol·licituds presentades, 1.037 persones s’havien inscrit per optar a les 60 places corresponents a l’oferta pública d’ocupació extraordinària específica de personal funcionari de carrera de l’any 2023. Aquestes vacants estan destinades a estabilitzar la plantilla, que actualment compta amb personal interí.

El procés selectiu es divideix en dues fases: oposició, amb una puntuació màxima de 60 punts, i concurs, amb un màxim de 40 punts. Durant la fase de concurs, es valoraran els mèrits de l’experiència professional, la formació relacionada amb la plaça, els coneixements de català i competències en tecnologies, entre d’altres.

Un total de 57 treballadors de l’Ajuntament de Lleida han coordinat les proves, que han transcorregut amb normalitat. Segons el consistori, aquesta convocatòria ha estat “la que ha comptat amb més concurrència d’aspirants” per a una mateixa escala professional.

Aquest dissabte 16 de novembre i el proper 30 de novembre tenen lloc les primeres sessions dels grups de treball del Pacte per Ciutat Vella a Barcelona. L’objectiu és establir les prioritats del pacte en matèries com persones, espai públic, economia i vincle, amb la participació de representants d’entitats veïnals, associatives i culturals, entre altres.

Durant la primera sessió, els participants aborden temes relacionats amb salut, habitatge, cultura, esport i educació en l’eix de Persones. Al mateix temps, en l’eix d’Espai Públic, es discuteixen qüestions com seguretat, neteja, mobilitat, urbanisme i descarbonització. La sessió del 30 de novembre se centrarà en economia i vincle, tractant aspectes com comerç, turisme, igualtat i governança.

Albert Batlle, regidor del districte de Ciutat Vella, ha assenyalat la importància del treball diari per garantir un espai públic de qualitat i generar oportunitats per a tots els ciutadans. Ivan Pera, comissionat del Pacte, va remarcar la rellevància del diàleg amb els agents locals per definir el “full de ruta per al canvi i la millora de Ciutat Vella”.

El pacte contempla la creació d’un Consell Assessor format per 22 persones amb trajectòria al districte, encarregat de vetllar pel correcte desplegament i assessorament del pacte. A més, es comptarà amb una comissió de seguiment del procés participatiu per assegurar la implicació de totes les parts interessades.

Amb projectes com la remodelació de la Rambla o la transformació de la Via Laietana en l’horitzó, Ciutat Vella afronta una feina de planificació estratègica per fomentar un desenvolupament social i econòmic inclusiu i sostenible en els propers deu anys.

Les obres de reurbanització de la Baixada de la Glòria, al districte de Gràcia de Barcelona, han acabat amb l’entrada en funcionament del darrer tram d’escales mecàniques el dimecres 13 de novembre. Aquestes millores, iniciades a finals del 2022, tenen com a objectiu millorar la mobilitat i l’accessibilitat en aquesta zona.

La Baixada de la Glòria ha estat reurbanitzada completament, incloent-hi la instal·lació de seients i jardineres per a zones de descans als trams sense escales i la renovació de l’enllumenat. A més, tota la via ha passat a ser de plataforma única per prioritzar els vianants. També s’han millorat infraestructures com la xarxa de clavegueram.

Durant les obres, s’ha mantingut un servei de taxi gratuït per als residents del carrer, que han pogut utilitzar per a desplaçaments fins a la cantonada de l’avinguda de Vallcarca.

Les escales mecàniques de la Baixada de la Glòria són reversibles, permetent ajustar el sentit de pujada o baixada segons les necessitats dels usuaris. Aquesta flexibilitat s’alinea amb la política de l’Ajuntament de renovar les escales mecàniques, dins del Pla de manteniment integral (PMI), que preveu fins al 2028 actuacions per renovar el 24% de les escales mecàniques de Barcelona.

La regidora de Salut de l’Ajuntament de Barcelona, Marta Villanueva, presentarà dilluns, 18 de novembre, un balanç del Telèfon de Prevenció del Suïcidi de Barcelona, implementat al 2020. L’acte tindrà lloc al vestíbul Sant Miquel a les 12.30 hores. Aquest servei, creat amb el suport de la Fundació Ajuda i Esperança, es dedica específicament a atendre trucades relacionades amb ideacions o intents de suïcidi, incloent també experiències properes a aquestes situacions. S’emmarca dins de l’estratègia de prevenció del suïcidi del consistori, part del Pla de Salut Mental de la ciutat.

Les antigues Casernes de Sant Andreu han estat desallotjades per les entitats de legionaris que les ocupaven des de fa més d’una dècada. El desallotjament es va completar el passat 3 de juliol, després que l’última entitat ocupant, la “Hermandad de Antiguos Caballeros Legionarios”, fos retirada de l’espai. Aquesta acció va ser resultat d’un requeriment judicial impulsat pel Consorci de la Zona Franca (CZF) i la Junta de Compensació, en què participa l’Ajuntament de Barcelona, en resposta al rebuig d’una oferta d’indemnització per part de l’entitat per marxar dels terrenys ocupats.

El procés de desocupació es va iniciar quan el jutjat de primera instància núm. 3 va emetre una sentència favorable al desallotjament al setembre de 2023. Tot i que l’entitat va presentar un recurs d’apel·lació, la Junta de Compensació va instar l’execució provisional de la sentència, la qual va ser acceptada i implementada pel jutjat.

La desocupació dels terrenys permetrà avançar en el pla de transformació de les antigues Casernes de Sant Andreu, concretament mitjançant la construcció d’habitatges a la parcel·la recuperada. Aquest desenllaç representa el final d’una llarga reivindicació per part del districte, que va començar el 2013 amb la signatura d’un conveni entre el CZF i les Hermandades de Sargentos Provisionales, Caballeros Mutilados i Antiguos Caballeros Legionarios. El procés es va veure encara complicat per la pandèmia, però finalment es va resoldre amb la desocupació completa al juliol del 2023.

La Paeria, Ajuntament de Lleida, commemora el Dia Mundial Sense Alcohol el 15 de novembre amb diverses activitats de conscienciació adreçades a la ciutadania. Aquesta iniciativa s’emmarca en la setmana de sensibilització promoguda pel Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya amb el lema “L’alcohol és responsabilitat de tothom”.

L’objectiu de la campanya és conscienciar la societat sobre els riscos del consum d’alcohol, com problemes de salut que afecten el fetge, el pàncrees, el sistema nerviós i les relacions socials. La Paeria promou activitats de sensibilització i prevenció per fomentar un oci saludable i de qualitat a la ciutat de Lleida. Aquestes accions es realitzen en coordinació amb entitats del municipi, locals d’oci nocturn i el teixit associatiu per aconseguir un impacte positiu en la comunitat.

La plataforma Nits Q lidera aquestes iniciatives, treballant en la prevenció de conductes de risc associades al consum d’alcohol, a la conducció i a la violència sexista i LGTBIfòbica durant les nits de festa. Aquesta tasca es duu a terme des de fa més de deu anys i implica col·laboració entre famílies, el sector de l’oci i entitats socials per crear missatges preventius i generar alternatives d’oci saludable.

El Govern municipal de Barcelona portarà a aprovació definitiva al pròxim Plenari del Consell Municipal una modificació de l’Ordenança de circulació, vianants i vehicles (OCVV). L’objectiu és regular els vehicles de mobilitat personal (VMP) per garantir la seguretat viària i la convivència a la ciutat.

La nova ordenança estableix que l’ús del casc serà obligatori per als conductors de VMP. A més, aquests vehicles s’hauran de limitar a circular per carrils bici i carrers amb un límit de velocitat de 30 km/h o inferior, evitant les voreres i els carrers de 50 km/h. La velocitat màxima dels VMP serà de 25 km/h, reduïda a 10 km/h als carrils bici situats en vorera.

Per preservar les voreres per als vianants, el nou text prohibeix l’ús de les voreres per a bicicletes i VMP, permetent-hi només la circulació d’infants menors de 12 anys i els seus acompanyants adults. Les noves mesures també inclouen restriccions per a l’estacionament de motocicletes a les voreres, especialment a les zones escolars i hospitalàries.

Així mateix, la normativa regula la ciclologística, permetent que els cicles i VMP dedicats a la distribució urbana de mercaderies utilitzin espais de càrrega i descàrrega amb les mateixes condicions que la resta de vehicles a motor. Està prohibida la càrrega i descàrrega a qualsevol carril bici.

La primera tinenta d’alcaldia, Laia Bonet, ha subratllat que “busquem principalment regular els VMP, un nou actor en escena en la mobilitat a la ciutat”. Aquesta modificació és part de l’esforç per adaptar-se a la normativa estatal i a la realitat canviant de la mobilitat a Barcelona.