L’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, ha rebut aquest matí a l’Ajuntament un grup d’alumnes del centre FGU Trekanten de Vejle, Dinamarca, com a part del primer intercanvi internacional Erasmus entre escoles de segones oportunitats, que té lloc del 18 al 21 de novembre.

Durant aquesta setmana, els joves danesos participen en activitats conjuntes amb alumnes de l’Escola Municipal de Segones Oportunitats (EM2O) de Barcelona. Aquest és un pas important per fomentar el diàleg i l’aprenentatge compartit entre els dos centres educatius.

El pròxim intercanvi es durà a terme a la ciutat de Vejle, del 16 al 26 de març, quan seran els alumnes de l’EM2O qui viatjaran a Dinamarca. El centre FGU Trekanten, part de la xarxa pública de segones oportunitats de Dinamarca, destaca per la seva gestió autònoma i el finançament públic.

La Fundació Barcelona per la Formació Professional – Associació Xarxa per la FP ha col·laborat en la coordinació d’aquest intercanvi, que forma part de les seves iniciatives per promoure l’experiència internacional en els centres de formació professional de Barcelona.

La Comissió Mixta Ajuntament de Barcelona-Generalitat s’ha reunit a Barcelona per abordar “diverses qüestions d’interès comú” amb l’objectiu de reforçar la cooperació entre les dues institucions.

Durant la reunió, s’ha posat especial èmfasi en la millora de la coordinació en àrees clau que afecten tant la ciutat de Barcelona com la comunitat autònoma de Catalunya.

L’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, i el conseller de la Presidència, Albert Dalmau, presidiran divendres, 22 de novembre, a les 9 del matí, la reunió de la Comissió Mixta entre l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya. Aquesta trobada tindrà lloc al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona, i està destinada a tractar el desplegament de la Carta Municipal.

Durant la reunió, s’espera la participació de diversos membres de l’Ajuntament, com ara Laia Bonet, Maria Eugènia Gay, Albert Batlle i Jordi Valls, tots ells tinents d’alcaldia. La Comissió Mixta té com a objectiu coordinar esforços entre les dues institucions per millorar la governança de la ciutat.

Barcelona ha celebrat aquest vespre els 50 anys de la fundació de la Unión Militar Democrática (UMD) amb un acte al Saló de Cent de l’Ajuntament de la ciutat, promogut pel Centre d’Estudis de Dictadures i Democràcies de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). La commemoració recorda la tasca d’aquesta organització que va actuar com a dissidència militar durant la dictadura de Franco entre 1974 i 1977.

L’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, ha ressaltat la significació d’aquesta commemoració afirmant que aquests militars van “arriscar la seva vida i les seves carreres per a fer possible la democràcia a Espanya”. Aquest moviment va representar un important focus de resistència contra el règim franquista, inspirat pel Movimento das Forças Armadas portuguès. Alguns dels seus membres van ser detinguts i sotmesos a consell de guerra sota l’acusació de “conspiració per a la rebel·lió”.

Les penalitats que van patir els integrants de la UMD inclouen represàlies severes, com ara la presó i l’exclusió permanent de les forces armades. La fundació es va gestar a Barcelona a instàncies de figures com Juli Busquets i Luis Otero després d’un viatge a Lisboa. A l’acte de commemoració han assistit destacades personalitats de la UMD com Enrique López Amor i Xosé Fortes. Després de la dissolució de la UMD el juny de 1977, alguns membres, com Carlos Sanjuán i Juli Busquets, van iniciar una carrera política i van ser elegits diputats.

L’alcalde de Lleida, Fèlix Larrosa, ha defensat la regeneració urbana com a estratègia principal per a la creació de nous habitatges durant una trobada a Saragossa. Larrosa ha destacat que cal reconsiderar el desenvolupament de les ciutats, evitant simplement l’expansió cap a noves àrees.

Durant el Fòrum Local per a l’Agenda Urbana, Larrosa ha remarcat la necessitat de simplificar tràmits i fomentar la cooperació públicoprivada. També ha subratllat la urgència de dotar les administracions locals de més eines per afrontar problemes com l’accés a l’habitatge.

L’alcalde ha informat que el nou Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Lleida es troba en fase de redacció. Ha expressat el seu suport a iniciatives que garanteixin la seguretat jurídica en els processos d’urbanisme i ha demanat celeritat en la tramitació d’informes per part d’altres administracions.

Larrosa ha assenyalat que la prioritat és el desenvolupament de l’interior de la ciutat, citant projectes com el Pla de Millora de la Mariola i el Pla Integral del Centre Històric. Actualment, la Paeria està treballant en la rehabilitació de 900 habitatges amb ajuts de fons europeus i administracions.

A més, es preveu cedir sòl a la Generalitat per a la construcció de 2.000 habitatges assequibles, dins d’un pla més gran de 50.000 a tot Catalunya. També es projecta disposar de terrenys per a 4.375 habitatges públics i 5.200 de lliures en tres anys, destacant la necessitat de la col·laboració amb el sector privat.

Larrosa ha proposat nous formats d’accés a l’habitatge, com la masoveria urbana i les cooperatives, especialment dirigits a joves i gent gran, i ha suggerit modificacions normatives per incorporar aquestes opcions.

El Gran Recapte d’Aliments 2024 ha iniciat la seva 16a edició als mercats municipals de Barcelona, començant aquest divendres al Mercat de la Sagrada Família. La campanya, que busca recollir aliments per a les persones necessitades, s’allargarà fins al 23 de novembre en format de recollida física, mentre que les donacions econòmiques es podran fer fins al 5 de desembre. Raquel Gil, regidora de Comerç, Restauració i Mercats de Barcelona, ha estat l’encarregada de donar el tret de sortida.

L’esdeveniment d’inici ha comptat també amb la presència d’Elisabet Viladomiu, directora del Banc dels Aliments de Barcelona, Enric Morist, president de la Taula del Tercer Sector, Raúl Moreno, secretari general de Drets Socials i Inclusió de la Generalitat, i Lluís Fatjó-Vilas, president del Banc dels Aliments de Barcelona.

Els mercats que participen en aquesta edició inclouen a banda de la Sagrada Família, els mercats del Ninot, Santa Caterina, la Boqueria, Sants i Horta. La campanya destaca per la seva col·laboració amb el voluntariat per garantir l’efectivitat de la recollida d’aliments.

Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) i la Plataforma Unitària contra les Violències de Gènere organitzen una lectura pública d’un manifest al vestíbul de la línia 2 de l’estació d’Universitat aquest divendres 22 de novembre. Això es fa amb motiu del Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència contra les Dones, que es commemora el 25 de novembre.

TMB vol mostrar el seu compromís en la lluita contra la violència masclista i reafirmar la seva postura de “tolerància zero davant de qualsevol acte de violència masclista”. També es presentarà una peça audiovisual de la sèrie “Pautes pràctiques per a la prevenció de l’assetjament sexual i per raó de gènere”.

El manifest serà llegit per Remei Sáez, directora de la Plataforma Unitària, amb la presència de Laia Bonet, presidenta de TMB; Xavier Flores, conseller delegat, i Montserrat Vilà, presidenta de la Plataforma. Gemma Humet, cantautora, clourà l’esdeveniment interpretant al piano i veu ‘Ales al vent’.

A més, TMB està duent a terme altres accions com el desplegament de punts violeta al metro, la instal·lació de càmeres de videovigilància, la millora de la il·luminació a les estacions i la formació del personal per abordar aquesta problemàtica.

Barcelona ha donat el tret de sortida al procés participatiu per redactar el nou Pla d’Habitatge per al període 2025-2032. La finalitat d’aquesta iniciativa és garantir el dret a l’habitatge a la ciutat, implicant tant la ciutadania com diferents agents socials. Es preveu que el procés conclogui durant l’estiu de 2025.

El Pla d’Habitatge forma part de les mesures del Pla Viure, que prioritza la universalització del dret a l’habitatge, l’ampliació del parc d’habitatges assequibles i socials, la millora de la rehabilitació d’habitatges i l’atenció a la vulnerabilitat i els reptes demogràfics.

Segons el comissionat d’Habitatge, Joan Ramon Riera, “el nou Pla d’Habitatge és el pla que ha de permetre el canvi de paradigma”. La intenció és transformar la política d’habitatge de la ciutat.

El procés participatiu es divideix en tres eixos: la perspectiva metropolitana, la innovació i les aliances amb administracions i sectors implicats. A més, el debat ciutadà serà complementat per un debat digital mitjançant la plataforma Decidim.barcelona.

El Consell de l’Habitatge Social de Barcelona actua com a òrgan de referència en aquest procés, realitzant sessions amb diversos òrgans participatius de la ciutat, incloent-hi el Consell Assessor de la Gent Gran, el Consell de Joventut de Barcelona i la Xarxa d’habitatges d’inclusió social.

Els Consells de Barri de Lleida reprenen les activitats al barri del Clot aquest dimecres a la tarda. L’objectiu és adequar aquests òrgans al nou reglament i fomentar el debat entre els diferents actors del barri.

El projecte Barris Vius s’afegeix per millorar la qualitat de vida i promoure la participació ciutadana al barri. Aquesta iniciativa inclou una oficina tècnica que treballarà a barris com el Clot de les Granotes, la Mariola, els Mangraners i el Centre Històric, i forma part del projecte Imaginem, destinat a impulsar processos participatius a la ciutat.

Els Consells de Barri compten amb entitats i veïns, oferint espais oberts a la discussió ciutadana. Les properes sessions es faran el 3 de desembre als Mangraners, el 18 de desembre a la Mariola i el 8 de gener al Centre Històric. Els responsables municipals Carlos Enjuanes i Carme Valls hi seran presents per donar suport a aquestes iniciatives de participació.

L’Ajuntament de Lleida ha iniciat el procés per elaborar un pla que té l’objectiu de regenerar i revitalitzar el Centre Històric de la ciutat. L’objectiu és promoure la recuperació econòmica del barri, potenciar el comerç local, la promoció turística i posar en valor el patrimoni cultural i arqueològic.

El paer en cap, Fèlix Larrosa, ha afirmat que aquesta iniciativa “marcarà un abans i un després” per al barri. La comissió de Gestió de la Ciutat ha anunciat la licitació d’un procediment de diàleg competitiu per recollir propostes de diversos experts, com arquitectes i economistes, per definir les actuacions necessàries.

El pressupost per als estudis tècnics és de 200.000 euros, i es preveu que el pla estigui enllestit en uns 20 mesos. Begoña Iglesias, primera tinenta d’alcalde, ha esmentat altres projectes al Centre Històric com la promoció de nous habitatges al carrer Cavallers i un viver d’empreses d’alta tecnologia al Mercat del Pla.

Paral·lelament, s’han tractat altres qüestions, entre les quals la reforma del mercat de Ronda-Fleming i l’ampliació de l’Hospital de Santa Maria, així com un nou contracte de manteniment de jardineria per a Centres Especials de Treball.