L’Ajuntament de Girona ha engegat un procés participatiu per desenvolupar un Pla d’Acció per a la Millora de la Qualitat Acústica de la ciutat. Aquest procés, que forma part del Mapa Estratègic de Soroll de Girona per al període 2022-2027, busca reduir la contaminació acústica en compliment d’una directiva europea i de la normativa estatal.

El nou mapa inclou les ciutats de Girona i Salt a causa del seu continu urbanístic i confirma el trànsit viari com la principal font de soroll, que afecta tota la població. També identifica el trànsit ferroviari, les activitats d’oci i les activitats industrials com a fonts de soroll, tot i que en menor mesura. Contràriament, el trànsit aeri no té cap impacte en la qualitat acústica.

Segons l’estudi, el 24% dels residents estan exposats a nivells de soroll inferiors als 55 decibels, mentre que el 1,9% estan exposats a nivells superiors als 70 decibels. El regidor d’Acció Climàtica, Sergi Cot, ha destacat la necessitat de “reduir notablement la contaminació acústica que patim bona part dels gironins i gironines” per millorar la salut i la qualitat de vida.

El procés participatiu romandrà obert fins al 2 de gener de 2025 i permet als ciutadans i entitats presentar propostes a través d’un web municipal. Els interessats poden consultar més informació i fer les seves aportacions en aquest espai en línia.

Els alcaldes de l’àrea urbana de Girona es van reunir divendres passat a l’Ajuntament de Girona per acordar accions conjuntes en mobilitat i habitatge. L’objectiu de la reunió era millorar la coordinació supramunicipal en aquests àmbits.

Quatre línies d’acció en mobilitat van ser acordades. Entre les prioritats destacades hi ha l’augment de la freqüència dels autobusos i l’ampliació del servei de busos nocturns. A més, es preveu consolidar aparcaments dissuasius a la perifèria de Girona i als municipis veïns per reduir la dependència del vehicle privat.

En l’àmbit de les bicicletes compartides, es preveu l’expansió de la Girocleta, amb la inauguració de les primeres estacions a Salt abans que acabi el mandat actual. L’objectiu és que el sistema arribi a tota l’àrea urbana de Girona.

A la reunió van assistir els alcaldes de municipis com Salt, Celrà, Sarrià de Ter, Sant Gregori, Sant Julià de Ramis, Vilablareix i Riudellots de la Selva. També hi va participar la regidora de Transició Ecològica i Transformació Urbana de Girona. Tot i no haver pogut assistir a la trobada, municipis com Bescanó, Quart, Fornells de la Selva i Aiguaviva col·laboren en aquest projecte.

Els representants van discutir també com millorar les polítiques d’habitatge, que és un altre dels grans eixos estratègics plantejats durant la reunió.

L’Ajuntament de Lleida ha completat recentment la renovació dels vidres de la Passarel·la dels Maristes, després que aquesta estructura hagués patit danys per actes vandàlics. La intervenció ha consistit en la substitució de 18 vidres, que estaven trencats o esquerdats.

Les tasques de renovació han estat realitzades amb la col·laboració de l’empresa Aluminis Lleida. Aquesta actuació ha tingut un cost total de 5.953 euros, incloent-hi l’IVA.

La regidora de Promoció Econòmica, Treball, Feminismes i Memòria Democràtica de Barcelona, Raquel Gil, assistirà aquest dimarts, 3 de desembre, a la Trobada anual de les entitats del Pacte del Temps a la seu del Districte de Sants-Montjuïc, situada al carrer Creu Coberta, a les 16.30 hores. Aquest esdeveniment busca promoure la igualtat, la sostenibilitat i l’eficiència mitjançant pràctiques que revaloren el temps de les persones.

El Pacte del Temps, iniciat el 2004, és una iniciativa de la ciutat de Barcelona que té com a objectiu integrar la ciutadania en una nova cultura del temps. També compta amb la implicació d’entitats com la Xarxa NUST, enfocada a redefinir els horaris laborals dins les empreses.

Barcelona va celebrar el Dia Internacional de la Ciutat Educadora amb la presència de la Generalitat de Catalunya, el 30 de novembre, a la Biblioteca Gabriel García Márquez. L’objectiu de l’acte era subratllar la rellevància de les polítiques educatives municipals.

El regidor d’Educació de Barcelona, Lluís Rabell, va assistir-hi per destacar el paper de la xarxa internacional de ciutats educadores, que actualment presideix Barcelona. Rabell va afirmar que aquesta xarxa “té el valor de posar en xarxa les idees de les ciutats que tenen una concepció oberta de l’educació”. També va ressaltar la “vocació educadora” de les polítiques exercides a nivell municipal.

Durant la celebració, la consellera d’Educació i Formació Professional, Esther Niubó, va anunciar la creació del nou Premi Internacional d’Educació de Catalunya Pilar Figueras. Aquest guardó, concedit cada dos anys, distingirà persones i entitats que hagin contribuït al disseny de sistemes educatius a l’estranger. Pilar Figueras, l’homenatjada amb el premi, va ser una figura clau en el desenvolupament de la xarxa de ciutats educadores als anys 90.

Laia Bonet, primera tinenta d’alcaldia, presenta el dimarts 3 de desembre a les 12.45 hores els sis projectes guanyadors del repte urbà “La Ciutat Proactiva” a Ca l’Alier, al carrer de Pere IV, 362. L’objectiu dels projectes és millorar el cicle integral de l’aigua a Barcelona i combatre l’emergència per sequera.

Els projectes, que reben suport de BIT Habitat, compten amb ajuts financers i tècnics per a la seva implementació a la ciutat. Durant l’esdeveniment, els representants dels projectes expliquen les seves propostes, que es provaran en un entorn real per validar els objectius inicials i avaluar els impactes esperats.

L’Ajuntament de Lleida ha iniciat les obres de renaturalització a l’avinguda Doctor Fleming, situada al costat del Camp d’Esports. Aquest projecte té com a finalitat reduir l’efecte illa de calor durant l’estiu i fomentar la biodiversitat urbana. Les obres han començat recentment.

La iniciativa, que és pionera a la ciutat segons va afirmar Begoña Iglesias, primera tinenta d’alcalde i regidora d’Agenda Urbana, inclou la plantació de 81 arbres i més de 7.000 plantes. A més, es planifiquen zones de passeig, espais d’estada, espais d’ombra, i un carril bici, juntament amb la millora del sistema de gestió de l’aigua de pluja.

Amb un pressupost de 630.515 euros i un termini d’execució de set mesos, el projecte s’emmarca dins el programa URBAN-NAT, que busca adaptar Lleida al canvi climàtic. Aquest programa rep el suport de la Fundación Biodiversidad del Ministeri per a la Transició Ecològica, amb finançament europeu.

L’Ajuntament de Lleida ha anunciat la implementació de la Zona de Baixes Emissions (ZBE) al Centre Històric de la ciutat, a partir de l’1 de gener de 2025. Aquesta mesura forma part del Pla de Mobilitat Urbana Sostenible i té com a objectiu millorar la qualitat de l’aire i la salut dels ciutadans restringint el trànsit de vehicles sense etiqueta ambiental.

La ZBE s’executarà en tres fases fins al 2030. En la primera fase, vigent de dilluns a divendres de 7.00 a 20.00 hores, els vehicles sense etiqueta ambiental quedaran prohibits al Centre Històric. Una moratòria de sis mesos permetrà als conductors adaptar-se a les noves restriccions.

Residents de Lleida amb vehicles registrats, així com vehicles amb distintius 0, ECO, C i B, seran exemptes de la prohibició. El projecte preveu excepcions per a persones amb discapacitat, transport sanitari, veïns amb rendes baixes i transport públic.

La segona fase expandirà la ZBE al centre de Lleida el 2028, i la tercera fase arribarà al barri de Cappont el 2030. Durant tot el desplegament del projecte, es disposarà de punts de control i càmeres per garantir el compliment de la normativa.

Segons Cristina Morón, tercera tinenta d’alcalde i regidora de Seguretat, Mobilitat i Civisme, aquests canvis comporten “beneficis per a la salut de la comunitat” i busquen fer de Lleida “una ciutat més accessible, més sostenible i millor jerarquitzada”.

Barcelona ha creat el Consell Assessor de la Rambla per revitalitzar aquest emblemàtic passeig, amb l’objectiu de beneficiar tots els seus ciutadans. L’alcalde Jaume Collboni ha presidit la constitució del consell, que aposta per recuperar l’ànima d’aquest espai urbà i convertir-lo en un lloc vibrant i cultural.

Presidit per Joan Oliveras, el consell està format per 19 membres de la societat civil, incloent figures com Roser Tiana i Salvador Alemany. Aquest nou òrgan assessorarà l’Ajuntament per garantir un equilibri adequat entre les activitats culturals, comercials i lúdiques de la Rambla. A més, la seva feina impactarà en zones pròximes com la plaça Reial i el marc de la Boqueria.

Jaume Collboni ha destacat que la iniciativa pretén anar més enllà de l’urbanisme, i Joan Oliveras aportarà la seva visió i experiència en aquest projecte. El consell comptarà amb entre 15 i 25 membres per dur a terme aquesta transformació.

L’Ajuntament de Lleida ha anunciat que ha retallat a la meitat el temps necessari per resoldre expedients d’obres i noves activitats a la ciutat. Aquesta millora ha estat comunicada per l’alcalde Fèlix Larrosa durant la cloenda d’una jornada sobre el sector immobiliari, organitzada per l’Associació de Promotors de Catalunya a les comarques de Ponent.

Actualment, les llicències urbanístiques a Lleida es resolen en 100 dies de mitjana. Els expedients de comunicacions prèvies d’obres es tanquen en 21 dies i els d’obertura d’activitats en 43 dies, un temps que representa la meitat del que es trigava l’any passat.

A més, l’alcalde Larrosa ha manifestat l’objectiu de promoure la construcció d’habitatges assequibles en col·laboració amb el sector privat, amb la previsió de construir 414 pisos en els propers cinc anys, dels quals 157 ja estan en marxa. També ha destacat que la Paeria cedirà sòl a la Generalitat per construir-ne més i ha demanat l’actualització dels preus d’aquests habitatges a Lleida.

La jornada immobiliària també ha tractat altres temes importants com la regeneració urbana, el treball conjunt amb la Universitat de Lleida i les perspectives del mercat immobiliari a la zona.