L’any 1789, a Barcelona, l’augment inesperat del preu del pa va provocar una revolta popular coneguda com el Rebombori del Pa. Dones de la ciutat van liderar la protesta en resposta a l’encariment d’un aliment bàsic que dificultava alimentar les seves famílies.

En aquella època, la ciutat experimentava un creixement urbà i econòmic, amb una major població i producció tèxtil. No obstant això, aquest desenvolupament va generar tensions socials a causa de les condicions laborals precàries i la desigualtat econòmica. Isabel Segura destaca “el treball —mal remunerat— de les dones” com a base de la revolució tèxtil.

L’hivern de 1788-89 va ser difícil, amb escassetat d’aliments. L’edil Francisco González de Bassecourt, comte d’El Asalto, va anunciar l’increment del preu del pa, provocant malestar. Josefa Vilaret, líder de la revolta, va incendiar una barraca de venda de pa a la Boqueria.

La revolta es va expandir per tota Barcelona, amb saqueigs de parades de pa i demandes de reducció de preus. Els manifestants clamaven per aliments bàsics com la carn i el vi. Les tropes del comte van intervenir amb violència, amb detencions incloses. Tot i les mesures repressives, la revolta va obligar a rebaixar el preu del pa.

El moviment es va estendre a altres ciutats catalanes com Vic i Mataró. La revolta va acabar tràgicament: Josefa Vilaret i cinc homes van ser condemnats a mort. Aquesta insurrecció evidencia el descontentament i el lideratge de les dones davant les desigualtats socials i econòmiques de l’època.