La suspensió indefinida del Programa d’Admissió de Refugiats dels Estats Units (USRAP), decretada per Donald Trump en el seu segon mandat, ha deixat desenes de refugiats a Hong Kong en situació d’incertesa des del gener de 2025. Els afectats, com Peter, que havia d’emigrar als Estats Units el febrer passat, es veuen ara sense opció de trasllat tot i tenir els tràmits aprovats, forçats a quedar-se a Hong Kong on no poden obtenir la residència permanent ni la ciutadania.
Peter, que va fugir d’un país africà per raons de persecució política, forma part de les persones que han vist frustrada la sortida prevista cap als Estats Units després de l’arribada de Trump a la Casa Blanca i la seva ràpida firma d’una ordre executiva que suspenia el programa de reassentament. L’ordre exigia al Departament de Seguretat Nacional un informe en 90 dies per decidir si es reprenia l’admissió de refugiats, però el termini d’abril es va esgotar sense cap resposta clara.
La decisió ha tingut repercussions directes per a desenes de refugiats a Hong Kong, segons Jeffrey Andrews, responsable del Centre d’Acció Cristiana per als Refugiats, ja que molts havien deixat la feina, retirat els fills de l’escola i retornat els habitatges pensant que podrien emigrar aviat. “Ara han hagut de tornar a començar de zero, igual que el primer dia que van arribar a Hong Kong a demanar asil”. Andrews recorda que gairebé cap dels afectats ha pogut recuperar la feina en una ciutat amb més de 15.000 sol·licitants d’asil.
D’ençà que es va crear l’USRAP el 1980, el nombre de refugiats admesos anualment als Estats Units ha disminuït drasticament: de més de 200.000 a uns 100.000 el 2024. La suspensió s’ha justificat en nom de la “incapacitat per absorbir grans quantitats d’immigrants, i especialment refugiats”, però els crítics recorden que els estudis –fins i tot institucionals– mostren un efecte econòmic positiu del col·lectiu.
El sistema de protecció a Hong Kong només permet una sol·licitud de no devolució al Departament d’Immigració, que en cas d’acceptació remetrà el cas a l’ACNUR per determinar-ne l’estatus de refugiat; l’única opció d’accés a la nacionalitat és el reassentament tercer país, principalment als Estats Units i el Canadà. Però el reassentament, assenyala Andrews, “no és un dret per als refugiats segons l’ACNUR, de manera que no es pot garantir”. El període d’espera per aconseguir-ho pot durar una dècada o més.
A banda de Peter, altres refugiats viuen situacions semblants. Aimé Girimana, que va arribar a Hong Kong fa 21 anys fugint de la persecució política com a advocat de drets humans a l’Àfrica oriental, ha esgotat tots els tràmits possibles per obtenir una sortida. Després d’anys d’espera, li van oferir places al Canadà i posteriorment als EUA a través de Welcome Corps, el programa de patrocini privat, però la suspensió va tallar també aquesta via: “Com a ésser humà, la teva vida sempre depèn dels altres. Simplement, qualsevol pot decidir sobre la teva vida”.
Girimana va col·laborar des del primer moment amb altres refugiats i amb legisladors, denunciant la invisibilitat i els prejudicis que patien. La falta d’un dret laboral ha condemnat molts refugiats a dependre de subsidis congelats des de 2014. Només una sentència del tribunal va permetre que alguns, amb una oferta prèvia de feina, poguessin sol·licitar permís al Departament d’Immigració.
Una altra història és la d’Uzma Naveed, refugiada del sud d’Àsia que coordina activitats d’inclusió i diversitat al Centre d’Acció Cristiana per als Refugiats. Va trigar vuit anys a obtenir el reconeixement de l’ACNUR i encara espera una sortida pel reassentament; “Tots els refugiats tenen alguna mena de depressió. Ningú no viu una bona vida”, resumeix.
La frustració per l’absència de perspectives i l’hostilitat social és compartida. Tot i una sentència judicial federal recent que obliga Trump a reassentar almenys 160 persones amb viatges ja programats abans del 3 de febrer, a finals de maig l’administració continuava sense executar-la. Peter no sap si finalment podrà sortir de Hong Kong; la decisió depèn en exclusiva de la política dels EUA.
Els prejudicis contra sol·licitants d’asil i refugiats persisteixen a Hong Kong, on legisladors continuen difonent discursos contra l’acollida. Davant d’aquesta realitat, Girimana afirma: “Pots culpar el sistema [d’avaluació de refugiats], però no culpabilitzis aquelles persones que busquen seguretat com a refugiats.”