El passat 17 de març, tres enormes arbres de cautxú centenaris van ser tallats sense previ avís ni consulta a la comunitat a la històrica plaça La Candelaria, al centre de Caracas (Veneçuela), fet que ha desencadenat una onada d’indignació entre veïns i defensors ambientals, preocupats per la pèrdua de patrimoni natural i la manca de transparència de les autoritats.
L’octogenari poeta i activista Aníbal Isturdes, que des de fa anys troba inspiració als arbres de la ciutat i condueix un taller literari sota la seva ombra, s’ha erigit en portaveu de la protesta. La nit fatídica, va veure com una brigada de set homes, ajudats per un camió amb braç mecànic, reduïa tres Ficus elastica, d’alçada equivalent a set pisos, a soques de poc més de cinc metres davant la Biblioteca Nacional. L’operació, iniciada a les nou del vespre, es va allargar sense treva fins a les sis del matí. Fins ara no s’ha aclarit qui en va ordenar l’execució ni si comptava amb permís legal.
Els veïns, entre ells José Gregorio Cabello, que fa vint-i-cinc anys que observa el paisatge des del seu pis, asseguren que els arbres estaven sans i constituïen un element quotidià per als transeünts de l’avinguda Urdaneta i per a la gent gran, que hi descansava. “Els tallaren sense consultar la comunitat”, lamenta Cabello, qui explica que tan ell com un altre veí van intentar apropar-se però van ser expulsats amb males paraules pels operaris.
L’endemà de la tala, diversos veïns van comentar causes no verificades sobre presència de rates i ús inadequat de les jardineres, però ni Cabello ni el rector de l’Església de la Candelaria, Gerardino Barrachini, tenen constància de cap queixa formal per part del barri.
La indignació es va traslladar a les xarxes socials i, arran d’una crida pública d’Isturdes, el 26 de març una dotzena de defensors ambientals es van concentrar per exigir responsabilitats i defensar el valor vital dels arbres. Durant la trobada, una activista va recordar: “Qui ataca un arbre, ataca un ésser viu. Hem de defensar aquest ésser viu que ens ha donat probablement 200 quilos d’oxigen”. Diversos membres van acordar presentar denúncia a la Fiscalia General de Veneçuela.
L’ajuntament de Caracas no ha donat explicacions concloents. El president del departament municipal d’Ecosocialisme i Control Ambiental, José Ramírez, va assistir a la protesta però va negar conèixer els fets i no ha respost als escrits dels veïns. La Fiscalia de Medi Ambient ha confirmat que té un expedient obert, però no en divulga el contingut.
L’absència de dades públiques sobre l’arbrat urbà a Caracas agreuja la situació. Segons Eduardo Cudisevich, agrònom i voluntari, l’últim cens general data de 2014 i revela que la ciutat només disposa d’1,2 metres quadrats d’espai verd per persona, molt lluny dels 10-15 m² recomanats per l’OMS. L’estudi de la geògrafa Karenia Córdova Sáez demostra que la pèrdua d’arbrat agreuja l’efecte illa de calor, amb diferències de fins a 10 graus Celsius.
Raúl Pulido, biòleg responsable del viver municipal de Chacao, ha visitat les soques i considera que la intervenció fou una “poda severa” feta sense coneixement. Segons ell, la causa de les rates són les escombraries, no els arbres. Malgrat la mutilació, manté l’esperança: “Si els deixem créixer, d’aquí a un any podrien estar plens de fulles”.
Historiadors i ecologistes reclamen una política pública coherent per conservar l’arbrat com a patrimoni històric i impulsar la cobertura vegetal de la ciutat. Isturdes, confiat en la implicació veïnal i l’activisme verd, promet: “Tornarem a veure créixer aquests arbres de cautxú.”