Un nou cas de mort no combatent dins l’exèrcit de l’Azerbaidjan ha tornat a posar el focus en la falta de transparència i responsabilitat de les autoritats militars. El 26 de maig, el soldat Fariz Isayev va morir suposadament després de rebre una injecció d’antibiòtic en una base militar, un fet que, segons activistes i organitzacions independents, exemplifica la continuïtat d’un problema persistent malgrat la promesa de millores per part del govern del país del Caucas.
Segons dades recollides per l’Institut Caspi d’Estudis de Defensa (CDSI), s’han documentat 957 morts no combatents a les files de l’exèrcit d’Azerbaidjan entre els anys 2003 i 2025, catorze de les quals només enguany. Aquestes xifres s’han recollit a partir de seguiment de xarxes socials, mitjans locals i informacions oficials limitades, ja que ni el Ministeri de Defensa ni les Forces Armades azerbaidjaneses han difós dades completes o investigacions clares sobre aquests casos.
L’increment sostingut en la despesa militar, que va assolir 4.900 milions de dòlars el 2025, no s’ha traduït en millores reals per als soldats. Organitzacions com el CDSI denuncien que la corrupció i la manca de control intern obstaculitzen qualsevol progrés en seguretat i condicions de vida, mentre que els abusos, la “dedovxina” —maltractament als nous reclutes— i la manca d’atenció psicològica continuen generant casos de suïcidi i morts accidentals.
Un dels episodis més destacats dels darrers anys va ser la mort el 2013 del recluta Jeyhun Gubadov, que va desencadenar protestes massives i va forçar sancions a comandaments militars, però que també va comportar la repressió d’activistes i membres del moviment juvenil N!DA, condemnats a penes de presó.
Els intents oficials per combatre la corrupció, com la implementació del “Pla d’Acció Nacional per Reforçar la Lluita Contra la Corrupció” i les detencions a alts càrrecs del Ministeri de Defensa el 2022, han resultat insuficients. Bashir Suleymanli, exdirector de l’Institut de Drets Civils, criticava aquestes mesures per la seva «ineficàcia per eradicar la corrupció a gran escala» i lamentava l’absència de mitjans independents i d’una societat civil forta. Suleymanli va ser detingut i empresonat el març de 2025, representant la persecució actual d’activistes i defensors dels drets humans al país.
Els veterans de la Segona Guerra del Karabakh i les seves famílies també denuncien una falta d’atenció efectiva: molts tenen greus dificultats per accedir als ajuts estatals promesos, i les protestes per la reducció o anul·lació de pensions i prestacions s’han multiplicat. L’augment de suïcidis entre excombatents i les queixes per l’atenció psicosocial insuficient evidencien la distància entre el discurs oficial i la realitat.
Les famílies dels soldats morts, tant en combat com per causes no combatents, continuen patint manca d’informació veraç, inaccessibilitat a les compensacions promeses i absència de recolzament psicològic o social oficial. Algunes actuacions, com la retirada d’imatges de màrtirs de l’espai públic a Ganja, han agreujat la sensació de desconnexió entre l’Estat i els ciutadans, que exigeixen respecte autèntic pels sacrificis fets pels soldats i una investigació real de les morts no combatents.