Davant la creixent repressió del govern salvadorenc, encapçalat per Nayib Bukele, deu periodistes del diari d’investigació El Faro han abandonat El Salvador. Aquesta decisió es va prendre poc després que es publiqués una sèrie d’entrevistes que apuntaven a vincles sostinguts entre el president i grups criminals, i després de rebre avisos d’ordres d’arrest imminents per part de la Fiscalia.
Óscar Martínez, cap de redacció d’El Faro, i la seva redacció van rebre amenaces i van ser públicament acusats de diversos delictes, entre ells “tràfic d’éssers humans i violència sexual”, així com “apologia del delicte” i “associació il·lícita”; aquests darrers càrrecs s’han utilitzat històricament contra membres de bandes. Segons Martínez, “vam confirmar a través de dues fonts separades i fiables que s’havien redactat set ordres de detenció contra nosaltres… Va ser llavors quan vam decidir fer sortir del país tothom que havia intervingut en el vídeo”.
Des de l’aprovació del règim d’excepció el març de 2022, les garanties democràtiques a El Salvador han retrocedit greument. S’han eliminat límits per a la presó preventiva i el govern manté detingudes persones durant anys sense condemna. Segons Martínez, “ara pots estar empresonat cinc, deu o fins i tot quinze anys sense condemna”, i es manté un control gairebé total del poder executiu sobre la resta d’instàncies de l’Estat. El periodista també denuncia la persecució contra defensors de drets humans, com Ruth López de l’organització Cristosal, detinguda i acusada sense garanties, així com el cas d’altres activistes empresonats.
La redacció d’El Faro fa anys que viu assetjada pel govern, amb vigilància a través de programari espia com Pegasus, difamacions i acusacions de blanqueig de diners sense fonament. L’espionatge i l’hostilitat han reduït greument l’accés a fonts i han fet molt costosa l’activitat periodística. “Hem perdut periodistes molt bons que han marxat per por legítima, i això és una gran pèrdua pel periodisme”, afirma Martínez. El govern, segons ell, utilitza “la narrativa que defensem les bandes” amb l’objectiu d’aïllar els crítics i convertir-los en “no ciutadans”.
No existeixen vies legals ni institucionals perquè els periodistes puguin recórrer o defensar-se de les acusacions. Martínez constata que, abans del govern de Bukele, El Salvador disposava d’algunes garanties com una llei d’accés a la informació, un cert grau d’autonomia de la Fiscalia i un sistema judicial amb certa independència, però aquestes possibilitats han desaparegut.
Davant d’aquest context hostil, la redacció d’El Faro procura resistir i mantenir l’activitat informativa mentre gestiona la seguretat dels seus membres: “Sabem què ens espera: exili o presó. Mentre tinguem temps, continuarem informant”. Martínez recorda la importància crucial de la tasca periodística en la societat: “La gent pot fer el que vulgui amb la informació que informem, però moltes coses simplement no se sabrien si no existíssim”. Segons ell, l’experiència d’El Faro serveix d’advertiment per a la premsa de qualsevol país sobre la fragilitat de les garanties democràtiques i la necessitat de defensar la funció informativa.