El 12 de juliol de 2025, una delegació formada per representants independentistes i antiindependentistes de Nova Caledònia va signar a França un acord històric que preveu la creació d’un estat de Nova Caledònia dins del marc francès. Aquesta iniciativa, fruit de mesos de negociacions, neix arran de la crisi viscuda el maig de 2024 arran de les reformes sobre l’electorat novacaledonià, que van posar en alerta el poble indígena kanak i van desencadenar protestes violentes.
Nova Caledònia, territori colonitzat per França l’any 1853 i inscrit a la llista de nacions a descolonitzar de l’ONU des del 1986, va iniciar un llarg camí de debat sobre la seva sobirania després de l’acord de Nouméa del 1998, que estipulava la celebració de diversos referèndums sobre la independència. El darrer, el 2021, va ser boicotejat per la comunitat kanak.
El document signat, que duu per títol «Projecte d’Acord per al Futur de Nova Caledònia», planteja la possibilitat que Nova Caledònia sigui considerada estat dins França, dotada d’una nacionalitat pròpia reconeguda internacionalment. Així mateix, atribueix més competències d’autogovern al territori, tot mantenint el control francès en matèries com defensa, moneda i justícia. Nova Caledònia podria també disposar de forces de seguretat pròpies i d’activitats diplomàtiques, sempre «en respecte dels compromisos internacionals i els interessos vitals de França».
El president francès Emmanuel Macron va qualificar l’acord d’«aposta per la confiança», mentre que François Bayrou, primer ministre, va expressar «orgull» davant d’un text que considera «a l’alçada de la història». Victor Tutugoro, negociador independentista, definí el pacte com «un compromís equilibrat per a tothom» que permet «mirar endavant, construir plegats Nova Caledònia, una ciutadania i aquest destí comú de què fa anys que es parla».
Sonia Backès, presidenta lleialista de la Província Sud, va reconèixer: «Aquest compromís no satisfarà completament ningú. Però tinc la ferma convicció que ens permetrà treure Nova Caledònia de l’espiral de violència, d’incerteses i de destrucció».
Perquè sigui efectiu, l’acord haurà de ser refrendat per la població de Nova Caledònia en un referèndum previst inicialment per al 26 de febrer de l’any vinent i, a més, haurà de rebre el vistiplau del Parlament francès per incorporar-lo a la Constitució. Part del debat públic actual gira entorn de les implicacions d’adoptar una nacionalitat diferenciada dins el marc francès. Un representant del partit dretà Rassemblement National advertia: «Tenim greus dubtes sobre els termes emprats. Òbviament, crear un estat dins l’Estat francès planteja una qüestió important. Crear una nacionalitat a banda de la francesa suposa una qüestió fonamental».
A banda i banda, veus crítiques i favorables anticipen mesos de debat intens abans de la possible ratificació. El periodista Nic Maclellan advertia: «Segurament hi haurà un debat intens a Nova Caledònia i França abans que l’acord sigui adoptat legalment; nombroses disposicions seran contestades tant per partidaris com per opositors de la independència els mesos vinents».