Dos estudis liderats per Ryan Park del Jet Propulsion Laboratory de la NASA, publicats recentment a les revistes *Nature* i *Nature Astronomy*, han aconseguit revelar nous detalls sobre l’estructura interna de la Lluna i l’asteroide Vesta utilitzant l’anàlisi de dades gravitatòries recollides per missions espacials. Aquests treballs permeten comprendre millor la formació i estructura d’aquests cossos sense necessitat d’aterrar-hi.
El primer estudi, publicat el 14 de maig a *Nature*, presenta un nou model de la gravetat lunar basat en dades de la missió GRAIL de la NASA, recollides entre 2011 i 2012. Els resultats mostren que la Lluna es deforma de manera desigual segons la cara, revelant diferències fonamentals en la seva estructura interna. “Hem trobat que la cara visible de la Lluna es deforma més que la cara oculta, fet que indica que hi ha alguna cosa fonamentalment diferent sobre l’estructura interna d’una cara respecte de l’altra,” afirma Park. L’estudi confirma que la presència d’elements radioactius generadors de calor a la cara visible va poder afavorir un vulcanisme intens fa milers de milions d’anys.
El segon estudi, publicat el 23 d’abril a *Nature Astronomy*, es centra en Vesta, objecte situat al cinturó principal d’asteroides. Mitjançant l’anàlisi de dades recollides per la missió Dawn i la Deep Space Network, l’equip ha determinat que Vesta té una estructura interna sorprenentment homogènia, probablement sense un nucli metàl·lic gran, contradient teories anteriors. La mesura del moment d’inèrcia ha estat clau per arribar a aquesta conclusió.
Els dos treballs utilitzen una tècnica que segueix el moviment de les naus per analitzar com varia la gravetat sobre cada cos. “La nostra tècnica no necessita dades de la superfície; només cal seguir amb molta precisió el moviment de la nau per obtenir una visió global de què hi ha a dins,” explica Park.
Aquest mètode, ja emprat també en l’estudi del planeta nan Ceres i de la lluna Io de Júpiter, s’aplicarà en el futur a altres cossos planetaris per avançar en el coneixement sobre la seva formació i estructura.