Un nou estudi de la Universitat Xinesa de les Ciències, basat en l’anàlisi de mostres recollides el 2024 per la missió xinesa Chang’e 6 a la conca del Pol Sud-Aitken de la cara oculta de la Lluna, aporta noves pistes sobre l’asimetria d’aquest satèl·lit natural. L’objectiu era comparar aquestes mostres amb les que l’Apollo 12 va portar de la cara visible, per comprovar si la diferència observable entre ambdues cares s’estén també al mantell lunar.
Els resultats, publicats a la revista Nature, han trobat que aquests fragments, de 2.800 milions d’anys, manquen d’elements com l’estronci i el neodimi, habituals en altres tipus de roques lunars. L’anàlisi indica que provenen d’una regió interna de la Lluna —el mantell—, que s’ha empobrit químicament, segons dues possibles causes: la cristal·lització del magma lunar o l’efecte d’impactes gegants que haurien alterat la seva composició original.
Segons Wei Yang, un dels autors de l’estudi, “el primer escenari indicaria que el mantell de la cara visible i de la cara oculta comparteixen algunes similituds petrològiques i geoquímiques”. En canvi, un segon possible escenari suggereix que col·lisions massives posteriors a la formació de la Lluna haurien afectat l’evolució del mantell intern.
Fins ara, la recerca sobre l’asimetria lunar s’havia centrat especialment en la seva superfície, analitzant factors com l’activitat volcànica i el gruix de l’escorça. Aquest nou estudi, en canviar el focus cap al mantell, contribueix a esclarir si la desigualtat també es reflecteix en aquesta capa interna.
La comparació entre les mostres del Chang’e 6 i l’Apollo 12 revela una empobriment químic similar i una evolució isotòpica coincident. “La similitud entre els basaltos del Chang’e 6 i els de l’Apollo indica que els mantells profunds de la cara visible i de la cara oculta són similars des del punt de vista petrològic i geoquímic”, sosté Yang, que considera que això recolza la hipòtesi d’un antic oceà de magma compartit.
Amb tot, encara resten preguntes obertes sobre l’origen precís d’aquest mantell empobrit. Si es va formar per cristal·lització de l’oceà de magma, implicaria una Lluna inicialment simètrica, alterada més tard per processos diversos. En canvi, si l’empobriment s’explica per l’extracció de material deguda a grans impactes, aquests haurien jugat un paper clau en la gènesi de l’asimetria lunar.
Els autors insisteixen que calen més estudis per comprendre com es va formar aquesta desigualtat i s’interroguen sobre les causes que van provocar la fusió d’aquest mantell fa 2.800 milions d’anys, atès que, segons les dades, això era inesperat.
Referència: Quin Zhou et al. Ultra-depleted mantle source of basalts from the South Pole–Aitken basin. Nature, 2025.