En els darrers trenta anys, Moldàvia ha sofert una de les majors pèrdues demogràfiques d’Europa. La combinació de crisi econòmica, inestabilitat política i oportunitats migratòries ha fet que gairebé el 40% dels seus habitants hagin marxat, segons dades oficials recents. Els principals motius que expliquen aquest èxode massiu són la recerca de perspectives laborals i una millor qualitat de vida, a la dècada dels noranta i en anys posteriors, així com l’impacte de la independència del país amb la caiguda de la Unió Soviètica.
En una panoràmica de NewsMaker, recollida per Global Voices, s’expliquen les quatre grans onades d’emigració que han buidat Moldàvia. La primera, als inicis de la dècada de 1990, es va produir sota les conseqüències del col·lapse soviètic, el conflicte de Transnístria i les primeres reformes nacionals. Aquest flux va tenir un fort component ètnic, sobretot de minories que aprofitaren les oportunitats de repatriació: tan sols entre 1990 i 1996, prop de 40.000 persones d’origen jueu es van traslladar a Israel, segons dades oficials. A més, s’hi van sumar trasllats a Alemanya, els Estats Units, Rússia i Ucraïna. El sociòleg Alexander Makukhin recorda que “la primera onada d’emigració fou principalment jueva, seguida després per altres programes ètnics, com la repatriació tardana dels alemanys ètnics”.
Amb el pas dels anys, els factors econòmics van passar al davant. A partir de mitjans dels anys noranta una crisi profunda va afectar la societat moldava: la destrucció del teixit industrial, l’atur, la inflació i una important baixada del nivell de vida van impulsar la segona gran onada d’emigració, de caràcter laboral. Aquest període va veure l’augment de la migració irregular, sobretot a Itàlia, Grècia, Espanya i Portugal, i la sortida de la població professional activa. Al canvi de segle, la decisió de marxar representava per a molts més una necessitat que una elecció. Segons Makukhin, “no era tant una emigració a la recerca d’oportunitats com una fugida de la manca de perspectives a casa”.
Durant la tercera onada, als primers anys 2000, les destinacions es van diversificar encara més. Rússia va mantenir-se com la principal, amb més de 190.000 moldaus establerts l’any 2010, seguida d’Itàlia, amb més de 58.000, així com Portugal, Alemanya, França i Israel. Un punt d’inflexió va arribar amb l’obtenció de la ciutadania romanesa per part de més de 200.000 moldaus el 2010, fet que facilitava l’accés al mercat de treball de la Unió Europea després de l’entrada de Romania a la UE el 2007. Les migracions, en aquest període, es van feminitzar i sovint implicaven el reagrupament familiar.
La darrera dècada ha estat marcada per l’impacte d’acords amb la Unió Europea i noves facilitats de lliure circulació (2014), que han propiciat un augment dràstic de les sortides: l’any 2022, més de 240.000 persones van abandonar el país, gairebé el doble que el 2014. Entre els anys 2014 i 2024, s’ha reduït la població permanent de Moldàvia en prop de 400.000 habitants. Les destinacions preferents són Itàlia, França i Alemanya, mentre que la presència moldava a Rússia ha caigut en picat —de 600.000 persones a menys de 80.000 el 2022. L’expert Alexander Makukhin destaca: “Ara perdem la nostra població més jove i activa. I ja no hi ha l’equilibri de gènere tan marcat que havia existit —tant homes com dones marxen.”
Les remeses que envien els emigrants són fonamentals: es mouen entre 1,9 i 2 mil milions de dòlars anuals, equivalents al 12-16% del PIB moldau. Aquestes transferències alleugereixen la pobresa, sobretot rural, però no compensen la pèrdua de talent i força de treball, un problema latent als sectors de la salut i l’educació.
En total, Moldàvia ha passat de tenir 4,36 milions d’habitants el 1991 a només 2,4 milions l’any 2024 (sense comptar la regió de Transnístria). Cada any, més de 35.000 persones opten per continuar la seva vida en un altre país. L’emigració juvenil contribueix a la davallada de la natalitat, agreuja l’envelliment i minva la base fiscal de l’estat, mentre la situació es torna crònica en un país que perd, any rere any, una bona part dels seus ciutadans.