El conflicte territorial a la frontera entre Cambodja i Tailàndia, que es va reactivar fa dos mesos després d’anys de relativa calma, ha provocat una nova ona de violència des del 24 de juliol, amb milers de civils obligats a abandonar les seves llars a causa d’atacs aeris, bombardeigs i enfrontaments armats. La disputa, que se centra sobretot al voltant del temple hindú de Preah Vihear i altres temples propers a la província tailandesa de Surin i les cambodjanes de Preah Vihear i Oddar Meanchey, s’arrossega des de fa dècades per desacords sobre la sobirania d’aquests indrets sagrats.
El 24 de juliol, la situació es va deteriorar ràpidament: segons fonts del Ministeri de Salut Pública de Tailàndia, 14 civils hi van perdre la vida i 31 més en resultaren ferits per foc d’artilleria procedent de l’altre costat de la frontera. Aquest mateix dia, més de 100.000 veïns de la zona foren evacuats, i es van veure obligats a tancar 852 escoles i set hospitals. Al seu torn, les autoritats de Cambodja informaren que el nombre total de desplaçats al país supera les 169.000 persones fins al 29 de juliol.
Malgrat que una treva provisional es va anunciar el 29 de juliol, les acusacions mútues d’incompliment del cessament del foc persisteixen. A banda del patiment de la població local, el conflicte ha agreujat la situació de vulnerabilitat dels treballadors migrants, entre ells molts cambodjans i també alguns de Myanmar, objecte d’atacs a Tailàndia.
Testimonis directes reflecteixen la cruesa de la situació. El guardià del temple de Preah Vihear, Sen Sokha, descriu: «Havíem d’amagar-nos en un temple mentre les bombes volaven al nostre voltant. Encara no havíem fet ni la meitat de camí muntanya avall, quan de sobte van destruir el lloc on ens amagàvem. Per sort vam aconseguir escapar. Quan disparaven, tots ens amagàvem per evitar l’explosió, de vegades entresopegant i caient a la vora dels camins.» També Sombat Socheata, supervivent d’un atac amb drons militars tailandesos a Oddar Meanchey, explica: «Vaig començar a evacuar-me cap a les 8:30 del matí. Quan vam sentir fortes explosions, vam començar a córrer cap al cotxe. Abans no hi arribéssim, va caure una gran bomba a prop i ens vam espantar, així que vam decidir córrer cap al refugi que havíem excavat amb previsió…»
A Koh Ker i altres centres d’evacuació, més de 12.000 desplaçats afronten condicions molt difícils. Davant d’aquesta crisi humanitària, persones com Youk Menglong, estudiant cambodjà resident a Tailàndia, destaquen el drama quotidià que viu la població local: «Els que vivim prop de la frontera portem la càrrega més gran. […] Aquesta guerra deixarà cicatrius que duraran més enllà del camp de batalla.»
Diverses organitzacions civils i entitats pels drets humans han impulsat iniciatives per recollir material i ajuda per als afectats, tot reclamant la pau i l’aturada immediata de les hostilitats. Forum Asia ha remarcat: «Els civils que viuen a les zones frontereres no haurien de viure amb por.» D’altra banda, grups cambodjans han exigit el restabliment de la calma i una resposta urgent a la crisi humanitària.
El mitjà tailandès Khaosod English subratlla la paradoxa que la violència giri entorn de temples i espais sagrats: «La militarització actual d’aquests espais sagrats representa una gran ironia: llocs en el passat dedicats a l’harmonia espiritual i a l’intercanvi entre cultures serveixen ara d’espurna per a noves tensions nacionalistes […]» El periodista Pravit Rojanaphruk recomana contrastar la informació per evitar la propaganda: «Cerqueu informació diversa als mitjans estrangers, tant occidentals com asiàtics, incloent-hi els mitjans cambodjans en anglès, i compareu-la amb els mitjans tailandesos.»
La societat civil, les organitzacions humanitàries i nombrosos ciutadans de totes dues bandes coincideixen a reclamar una desescalada urgent per evitar un patiment encara més gran entre la població civil i preservar la pau a la regió.