Milers de ciutadans de São Paulo han cedit les seves dades biomètriques de l’iris en botigues de World ID, una empresa gestionada per Tools for Humanity, entre novembre de 2024 i febrer de 2025. A canvi, han rebut uns 600 reals brasilers en criptomonedes. Aquesta pràctica, motivada per la cerca de beneficis econòmics o la curiositat per la inversió digital, ha generat una onada de debat sobre privadesa, ètica i legalitat després que l’Autoritat Nacional de Protecció de Dades (ANPD) decidís prohibir-ne la compensació econòmica el febrer de 2025.
Els punts d’escaneig d’iris, ubics a diverses zones comercials de São Paulo, oferia el servei sense cap identificació visible i remetia els participants a una aplicació per gestionar les criptomonedes. El procés era breu: calia mirar una esfera metàl·lica que recollia la informació biomètrica i permetia obtenir la recompensa virtual. Segons Tools for Humanity, aquestes dades s’utilitzen per entrenar sistemes digitals que autentifiquen la identitat d’usuaris en entorns digitals i financers.
Moltes persones que hi van participar, com la Débora, de 51 anys, i el seu fill Bruno, de 26, veïns de Vila Alpina, expressaven motivacions econòmiques o d’experimentació digital. “Ho vaig veure com una oportunitat per començar a invertir en criptomonedes”, explicava la Débora.
Tot i així, experts com en Mário Gazziro, professor d’enginyeria de la informació a la UFABC, adverteixen sobre els riscos socials i ètics en un país marcat per les dificultats socioeconòmiques: “[Aquest projecte] és un risc per a persones amb ingressos baixos, que poden convertir-se en dades per a una empresa que [ara] té [les seves] dades úniques, que potser necessitareu més endavant”.
L’ANPD va intervenir l’11 de febrer de 2025, després de rebre nombroses inquietuds i denúncies, i al·legant possibles vulneracions de la Llei General de Protecció de Dades (LGPD) brasilera, que considera l’iris una dada especialment sensible. Comptar amb el consentiment informat dels usuaris és indispensable segons la normativa.
Després del bloqueig, diversos usuaris han relatat dificultats per accedir als seus fons digitals o per fer-ne retirades, i han denunciat manca de claredat i problemes de funcionament de l’aplicació World ID. Tot i això, l’empresa assegura que “no emmagatzema cap dada personal, ni dades d’iris, i els seleccionats amb World ID són anònims”, i fa èmfasi que només es genera un codi binari per a cada iris sense conservar la imatge original.
Situacions similars han sorgit en altres països amb legislacions equiparables, com Espanya, Portugal, Corea del Sud o l’Argentina, on Tools for Humanity també ha topat amb restriccions. L’empresa insisteix en el compliment legal i reivindica que la seva tecnologia busca “verificar la humanitat, no la identitat”, protegint la privadesa dels participants. Així mateix, recorda que les criptomonedes repartides no tenen un valor determinat per l’empresa, sinó per les condicions del mercat.
El debat sobre la venda de dades biomètriques a canvi de moneda digital, i el paper de la tecnologia a l’hora de protegir o vulnerar la privadesa, està més viu que mai al Brasil després d’aquesta controvèrsia.