L’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) ha presentat avui, 24 de juliol, a la jornada “Els camins de l’alimentació”, els darrers estudis sobre la distribució i comercialització alimentària a la metròpoli, amb l’objectiu de posar en relleu els problemes d’accés a aliments saludables a la regió. Els treballs, elaborats per l’Institut Metròpoli i l’Institut de Recerca Urbana de Barcelona (IDRA), adverteixen d’una oferta excessiva d’aliments poc saludables i d’una desigualtat en l’accés als aliments frescos.
El sistema alimentari metropolità accentua les desigualtats socials i ambientals, segons la recerca. L’AMB indica que la dependència creixent d’aliments importats agreuja l’emergència climàtica pel major transport, embalatge i generació de residus. Un mapa de la disponibilitat alimentària revela que viure a prop de botigues d’aliments frescos ajuda a mantenir una dieta i una salut millors.
L’estudi mostra que el 41,4% dels 14.992 establiments d’alimentació són botigues de barri com verduleries, carnisseries o peixateries, que predominen per damunt de supermercats i autoserveis. Els deserts alimentaris, on l’accés a aliments frescos i saludables és molt limitat, són pràcticament inexistents. Tanmateix, la gran majoria de la població metropolitana, el 88,65%, viu en “pantans alimentaris”, on hi ha una gran abundor d’establiments que ofereixen aliments poc saludables a menys de cinc minuts a peu. En barris com Ciutat Meridiana, la Ribera o la Mina, el 100% dels residents estan exposats a aquests entorns adversos.
L’estudi també destaca grans diferències entre municipis. Barcelona té una major densitat d’establiments per habitant que municipis petits com Sant Climent de Llobregat, Corbera o Tiana. El projecte europeu FoodCLIC, en què participa l’AMB, cerca desenvolupar polítiques per garantir l’accés a una alimentació sana, segura i assequible, a més de fomentar una resposta social davant la vulnerabilitat dels barris.
A Sant Cosme i Fondo s’han impulsat iniciatives com “Cuina de Barri”, que ofereix àpats saludables a preus assequibles, i grups de consum de productes ecològics. Són projectes pensats per reduir desigualtats i millorar la dieta de la població vulnerable, tot promovent productes de proximitat i reduint l’impacte ambiental.
Un altre estudi presentat, “Anticipar-se a les crisis alimentàries”, constata que Mercabarna ha perdut pes en la distribució de producte català a favor d’importacions estrangeres. El text informa que “la presència de producte català ha caigut del 53% (1988) al 15% (2023)”, mentre que el percentatge de mercaderia importada ha augmentat fins al 28%. Proposa mesures per reforçar la producció local i millorar la resiliència alimentària, així com fer de Mercabarna un motor de la transició agroecològica al territori.