L’avió experimental X-59 de la NASA, dedicat a la recerca en vol supersònic silenciós, ha superat una important fase de proves de simulació de vol sense enlairar-se, al Centre de Recerca de Vol Armstrong d’Edwards, Califòrnia, en el marc de la missió Quesst, prevista per obrir el camí al transport comercial supersònic per via terrestre.
Segons Yohan Lin, enginyer principal d’aviónica de l’X-59, “la idea d’aquestes proves és ordre als subsistemes i a l’ordinador de vol de l’avió que funcionin com si realment estigués volant”. Les simulacions han permès comprovar que el maquinari i el programari que han de garantir el vol segur col·laboren correctament i responen a possibles incidències.
Les diferents maniobres s’han dut a terme amb el pilot assegut a la cabina, que controlava l’avió mentre aquest rebia senyals simulats d’altitud, velocitat, temperatura i estat dels sistemes. Durant els exercicis, també s’han provocat fallades per comprovar la resposta dels sistemes: “Compensava el sistema la fallada? El pilot podia recuperar-ne el control?”, planteja Lin.
Aquesta metodologia, coneguda a la indústria com a “prova d’ocell de ferro”, en aquest cas s’ha fet amb el mateix avió real, que és únic i fet d’alumini. Això l’ha portada a anomenar-se “prova d’ocell d’alumini”. “És un exemple perfecte de l’antic i comprovat adagi de l’aviació que diu: ‘Posa a prova el que vols volar. Vola allò que has posat a prova’”, afirma Lin.
Amb aquestes proves superades, l’X-59 afrontarà a continuació les proves de rodatge a les pistes de l’aeroport proper a Palmdale (Califòrnia), abans del seu primer vol oficial previst per aquest any.