L’Iran passa per un moment extrem, on coincideixen una escassetat elèctrica sense precedents i una greu caiguda en la nutrició de la seva població. Durant l’estiu del 2025, la manca d’electricitat colpeja llars i negocis a tot el país, mentre la inflació i l’empobriment disparen la dificultat d’accedir a aliments bàsics, segons informes recents recollits per la plataforma Iran Open Data i dades d’organismes internacionals. Aquest escenari posa en risc la salut, el benestar i l’economia iranianes.
La xarxa elèctrica nacional registra un dèficit de 25.000 megawatts, situació que força apagades diàries i converteix els consells de tornar als vents de mà i gerres d’aigua en una necessitat, i no una recomanació. El problema ve de lluny: fa més d’una dècada que la demanda d’electricitat supera l’oferta, especialment a l’estiu, quan el desfasament arriba al 25%, i a l’hivern, al 15%. Amb un creixement gairebé testimonial de la producció —a un ritme del 2% anual— i més d’un milió de nous abonats cada any, la distància encara s’amplia. Els experts estimen que faria falta multiplicar per cinc el ritme d’increment de la producció durant la pròxima dècada per revertir la situació.
El model energètic de l’Iran depèn quasi exclusivament dels combustibles fòssils: les centrals tèrmiques aporten més del 90% de l’electricitat. Fonts alternatives, com ara les renovables o la nuclear, només sumen cadascuna l’1%. Les hidroelèctriques, afectades per la sequera i la manca d’aigua als embassaments, gairebé han deixat d’aportar energia addicional. A tot plegat s’afegeix una ineficiència sistèmica: prop del 13% de l’electricitat es perd durant el transport i gairebé un 15% s’obté de centrals que funcionen per sota del 20% de la seva capacitat. L’eficiència global de les centrals tèrmiques no supera el 40% i millora a un ritme gairebé inexistent any rere any.
Malgrat aquestes dificultats, l’Iran decideix mantenir les exportacions d’electricitat per obtenir ingressos. Com a resposta interna, el govern ha optat per mesures com la reducció de l’activitat als edificis públics o la declaració de dies festius addicionals en determinades províncies. Segons Mehdi Masaeli, cap del sindicat de la indústria elèctrica iraniana, la crisi és una “cas quirúrgic profund” i no té una solució immediata; avisa que cal preparar-se per a “un estiu molt difícil”.
L’impacte de la crisi energètica arriba acompanyat d’un alarmant descens en el consum d’aliments de qualitat. El consum de carn vermella ha baixat un 40% en deu anys: el 2023, els iranians van consumir de mitjana 8,76 kg anuals de carn vermella, molt per sota dels 39 kg als Estats Units o els 29 kg a Turquia. Aquesta davallada reflecteix l’empitjorament de la situació socioeconòmica: el 2022, un 30% de la població vivia sota el llindar de la pobresa i la meitat no cobria els mínims calòrics recomanats. La ingesta diària ha caigut de 2.700 calories l’any 2011 a menys de 2.200 el 2022, segons dades oficials i de la FAO.
Malgrat que el país va incrementar en un 133% la importació de carn vermella l’any passat, el consum per capita es manté un 28% per sota dels nivells de mitjans de la dècada passada. El pollastre, avui, ha esdevingut la principal font de proteïna animal. Fa trenta-cinc anys, el consum de carn vermella doblava el de pollastre; avui, la situació s’ha invertit i el pollastre triplica el consum de carn vermella.
El consum de làctics tampoc s’escapa de la davallada: des del 2010, la caiguda ha estat del 30%. A Turquia, el consum per persona és tres vegades i mitja superior, fruit del suport públic als més vulnerables. Mentre l’Iran triplica avui les seves exportacions de llet respecte fa una dècada, el mercat intern pateix una oferta insuficient.
Aquesta doble crisi —l’energètica i l’alimentària—, alimentada per ineficiències, sancions, problemes econòmics i desequilibris ambientals, amenaça el dia a dia de milions d’iranians. El futur immediat es presenta incert per a una població que afronta l’estiu afrontant apagades diàries i dificultats croixents per omplir el rebost.