Segons l’informe final del Pla Nacional d’actuacions preventives dels efectes de l’excés de temperatures sobre la salut 2024, elaborat pel Ministeri de Sanitat, l’estiu passat va registrar 2.020 defuncions provocades per l’impacte de temperatures elevades arreu d’Espanya. Els mesos més crítics van ser juliol i, sobretot, agost, que van concentrar el 60 % de les morts. El col·lectiu més afectat va ser el de les persones més grans de 75 anys, que sumaren un 90 % del total de víctimes.
L’informe, actiu anualment des de 2004, subratlla que aquest ha estat el sisè estiu amb més morts per onada de calor des de 2015. Tot i així, la xifra de 2024 queda per sota del màxim registrat l’any 2022, que va ser de 4.789 defuncions, i del 2023, amb 3.035.
En aquests mesos estiuencs, l’Estat va activar 179 dies algun dels tres nivells de risc per salut —groc, taronja i vermell—, amb un total de 2.897 avisos grocs, 859 taronges i 501 vermells. El litoral sud de València, el centre d’Osca i la Ribera de l’Ebre de Navarra van encapçalar el nombre total d’avisos, sent el centre d’Osca la zona amb més avisos de nivell vermell.
Pel que fa a les morts directament atribuïdes als cops de calor, les autoritats sanitàries han notificat 17 defuncions d’aquest tipus —una xifra inferior a la dels darrers anys (24 al 2023 i 20 al 2022)—. Els homes representaven el 76 % d’aquestes víctimes, amb una edat mitjana de 68 anys i una mediana de 76. Andalusia ha estat la comunitat amb més casos (7), seguida d’Extremadura (3), Castella i Lleó (2), i Astúries, Castella-la Manxa, Catalunya, Navarra i el País Valencià (1 cas cadascuna).
En el conjunt del territori, les comunitats autònomes amb una raó de mortalitat estandarditzada més elevada van ser La Rioja, Galícia i Cantàbria. Els valors més baixos van correspondre a Múrcia, les Illes Balears i les Canàries. A escala provincial, Palència, Toledo, Alacant i Segòvia lideren la mortalitat per excés de calor, mentre que Cadis, Sevilla, Còrdova, Jaén, Badajoz, Múrcia, València i Lleó són les que han registrat menys casos.
En el cas de les víctimes per cop de calor, l’informe especifica factors de risc presents. Set de les persones mortes en tenien un d’individual, vuit en sumaven dos i només una no presentava cap factor detectat. Entre els riscos hi havia malalties mentals (5 afectats), patologies cardiovasculars (5), consum d’alcohol o altres drogues (4), tractaments mèdics (2), malalties cròniques (2), malalties respiratòries (2) i trastorns de la memòria (1). Els factors ambientals o socials es van detectar en sis casos, cinc van estar associats a activitats esportives o d’oci, un a risc laboral i, en quatre, no es va identificar cap condició domiciliària o ambiental relacionada.