La jove generació kenyana ha protagonitzat els darrers mesos una onada de protestes massives i sagnants a Nairobi i una vintena de comtats més, especialment després de l’aprovació del Projecte de Llei Fiscal del 2024. L’exigència era clara: frenar un augment d’impostos que molts joves consideren «imposició sense llocs de feina», mentre denuncien la manca d’oportunitats laborals i la brutalitat policial. El balanç més recent és esfereïdor: al menys 100 morts, la majoria menors de 30 anys, i centenars de ferits, segons dades de diverses organitzacions de drets humans i fonts oficials.
El detonant fou el paquet legislatiu aprovat el 25 de juny de 2024, que disparà la mobilització a tot el país. El 7 de juliol, durant les marxes de Saba Saba a Kangemi (Nairobi) i altres zones, la policia utilitzà canons d’aigua, gasos lacrimògens i foc real per dispersar els manifestants. Segons la Comissió Nacional de Drets Humans de Kenya (KNCHR), aquell dia van morir 31 persones i més de 100 van quedar ferides. Durant cinc setmanes, el nombre de morts i ferits es multiplicà: Amnistia Internacional confirmà 60 víctimes mortals a la primera onada d’enfrontaments després de l’aprovació de la llei, i noves manifestacions massives el 25 de juny de 2025 provocaren 16 morts i més de 400 ferits, majoritàriament per arma de foc. Les marxes de Saba Saba recentment comptabilitzaren 38 morts i més de 130 ferits.
Entre les víctimes hi figura una nena de dotze anys, mortalment ferida per una bala perduda a Kiambu, i persones com el reconegut bloguer Albert Ojwang, mort sota custòdia policial. Gairebé totes les víctimes tenen menys de 30 anys, és a dir, pertanyen a una generació fuetejada per una desocupació que, segons la Federació d’Empresaris de Kenya, arriba al 67% entre joves de 15 a 34 anys. Més d’un milió de nous treballadors joves entren cada any al mercat laboral, insuficientment preparats o sense sortida.
La resposta de les autoritats ha estat contundent. El ministre de l’Interior, Kipchumba Murkomen, qualificà les protestes d’«intent de cop d’estat» i va autoritzar els cossos policials a «disparar a matar» qui irrompés als edificis públics, mentre el president Ruto i altres càrrecs del govern se sumaven al discurs de mà dura: «disparin a la cama», ordenà el president. Malgrat que les autoritats justifiquen l’ús de la força, les dades de les morgues apunten a encobriments, amb casos d’execucions extrajudicials catalogades com a morts accidentals o «justícia popular».
Diverses entitats, com Amnistia Kenya i la KNCHR, han denunciat aquests fets i han reclamat una investigació independent. «Execucions extrajudicials», reblaren en un comunicat, tot posant l’accent en la presència d’agents sense placa i homes de paisà sense identificar implicats en els dispositius armats.
Els familiars de les víctimes viuen les conseqüències directes d’aquesta repressió i senten que «quan els joves kenyans plantegen demandes bàsiques sobre feina i impostos, l’estat respon amb més foc». Davant d’aquest escenari, alguns sectors de la Generació Z han traslladat la batalla a les urnes i a les xarxes socials, on l’etiqueta #WanTam s’ha convertit en tot un clam viral exigint que el mandat presidencial de Ruto s’acabi en una sola legislatura.
Mentrestant, les forces de l’ordre mantenen la política de repressió. Segons els defensors dels drets humans, la situació només canviarà si el govern escolta tant el clam popular com la creixent pressió a les xarxes, i si s’afronten les causes de fons que han portat la joventut kenyana als carrers.