L’adaptació televisiva d'”El Eternauta” a Netflix ha tornat a situar les Illes Malvines al centre del debat polític, cultural i històric argentí. El tema fa dècades que enfronta l’Argentina i el Regne Unit per la sobirania d’aquest arxipèlag de l’Atlàntic Sud, i es manté com una qüestió coma molt viva setanta anys després de la creació del còmic original.
La traductora Daiana Estefanía Díaz, responsable d’adaptar la sèrie per a una audiència internacional, va explicar en una publicació a LinkedIn per què va optar per mantenir la denominació Malvines i no pas Falkland en totes les llengües a la plataforma: «Era l’única opció viable, en cap moment vaig dubtar. No només perquè mai se m’ocorriria d’utilitzar en aquell context i en una producció argentina un altre nom que no fos Malvines, sinó també perquè sé que cap argentí, real o fictici, les anomenaria d’una altra manera.» Díaz va insistir davant la resta d’equips traductors que la nomenclatura de les illes era «una qüestió molt més profunda» que la d’altres referents culturals.
El còmic “El Eternauta”, creat el 1957 per Héctor Germán Oesterheld i Francisco Solano López, reprèn vida ara en una sèrie que adapta aspectes de la història a l’actualitat argentina. El protagonista, Juan Salvo, interpretat per Ricardo Darín, s’hi retrata com a veterà de la guerra de les Malvines, integrant així l’experiència recent argentina en la ficció.
La Guerra de les Malvines, que tingué lloc el 1982, provoca una profunda ferida a la memòria del país: en 10 setmanes hi moriren més de 900 persones, entre elles 649 argentins. Sota la dictadura del general Leopoldo Galtieri, el règim argentí cercava capgirar una situació de crisi, fet que va portar a l’enfrontament armat. Segons el CONICET, aquest va ser l’únic conflicte internacional on l’Argentina tingué un paper protagonista durant el segle XX.
La disputa pel territori remunta a la independència argentina el 1816, moment a partir del qual el país reivindica la sobirania sobre les illes, governades per Espanya fins aleshores. El 1833, el Regne Unit n’ocupà el control, i només la guerra del 1982 alterà temporalment la situació. L’arxipèlag, actualment sota administració britànica, té una població de 3.662 persones repartides en dotze mil km², segons dades de l’ONU. El Comitè Especial de Descolonització de les Nacions Unides aborda oficialment el cas des del 1964 i emet resolucions any rere any.
El 2 d’abril de 2025, durant la commemoració dels caiguts i veterans de la guerra, el president Javier Milei va expressar en un discurs el suport al “dret d’autodeterminació dels habitants de les illes”, segons recollia la premsa argentina, tot i que la constitució del país els considera ja argentins.
Les conseqüències de la guerra encara pesen en la memòria col·lectiva: tal com recull la periodista Leila Guerriero, “Molts van ser enterrats en un cementiri de les illes i hi van romandre sense identificar durant dècades”. Per la seva banda, Daniel Filmus, aleshores secretari de Malvines i Atlàntic Sud, afirmava el 2021: «L’Argentina va protestar immediatament davant l’acte de força britànic i mai va renunciar a la seva sobirania. Si la controvèrsia existeix encara avui, és per la negativa britànica a resoldre-la.» A l’altra banda, l’antic primer ministre Tony Blair defensava l’acció armada com “el correcte a fer”.
Al llarg dels anys, la reivindicació “Les Malvines són argentines” ha esdevingut una consigna omnipresent en l’espai públic, en la cultura popular i a l’esport del país. L’any 1986, dos anys després de la guerra, la victòria futbolística de l’Argentina davant Anglaterra al mundial va adquirir una forta càrrega simbòlica. Diego Armando Maradona declarava després del partit: «Era com guanyar-li a un país, no a un equip de futbol. Havien mort molts nois argentins; els havien matat com ocells petits. Això era una revenja, ni parlar-ne que fos només un partit més!»
Així, el nom de Malvines continua representant molt més que una geografia per a l’Argentina: és símbol d’identitat i motiu de debat permanent.