Avui dia, a diverses zones rurals del nord de Togo, especialment a la regió de Kara, les dones lideren esforços per impulsar el desenvolupament de les seves comunitats en un context marcat per l’escassetat d’infraestructures i per arrelats costums patriarcals. La seva implicació, clau per garantir serveis bàsics com la salut comunitària, es veu dificultada tant per les difícils condicions de vida com per la persistència de discriminacions legals i socials.
A les prefectures de Bassar i altres zones habitades pels pobles kabye, lamba i konkomba, els problemes de mobilitat dificulten l’accés als hospitals i altres serveis essencials. En aquest context, les dones que treballen com a agents comunitàries de salut assumeixen una doble càrrega: són referents provesionals i, alhora, principals responsables de la unitat familiar. El 51,3% de la població togolesa la formen dones, però els nivells d’analfabetisme els afecten especialment: la taxa gairebé doble la dels homes (33%).
Tot i que l’agricultura proporciona feina a vuit de cada deu dones en aquestes àrees, només el 15% té titularitat sobre la terra. Aquesta manca d’accés a la propietat limita la seva autonomia econòmica i les fa dependre dels homes tant en la presa de decisions com en l’obtenció de crèdits. Les desigualtats sovint es tradueixen en situacions d’abús; segons informes recents, més del 32% de les togoleses ha sofert violència física o sexual des dels quinze anys.
El testimoni de Sarakawahalou Awilia, agent comunitària de salut i responsable de més de 450 llars al cantó de Manga, exemplifica tant aquesta empenta com les dificultats quotidianes. Awilia relata pressions i amenaces del seu marit per controlar els ingressos que rep per la seva feina, fins al punt que es va veure obligada a cedir als xantatges per mantenir la convivència: «Si no em dónes 25.000 FCFA aquest mes, vull que marxis de casa meva. A més a més, és gràcies a mi que tens aquesta feina. Si no m’haguessis casat, no la tindries», explica ell. Davant aquestes amenaces, ella afirma: «Amb el meu salari faig el dinar i cuido els nens. Quantes vegades has pagat la salut dels nens? Jo penso que ens hauríem d’entendre en lloc d’amenaçar-me».
Tot i el suport ofert per ONG com Integrate Health i la intervenció d’autoritats locals, moltes dones professionals com Sarakawahalou han d’escollir entre la seva llibertat econòmica i la pau familiar. El 35% de les 195 agents comunitàries de salut formades per aquesta entitat reconeixen haver estat víctimes de violència de gènere.
Malgrat avenços legislatius al Togo, com la igualtat formal de drets en el Codi de les Persones i la Família o la protecció expressa contra la violència a dones embarassades i l’assetjament laboral recollida al Codi Penal i al Codi del Treball, la implementació real d’aquestes lleis encara és insuficient. Les principals dificultats són la manca d’informació sobre els drets bàsics i l’accés limitat a recursos de suport.
Diverses organitzacions impulsen projectes per reforçar la posició de les dones togoleses. Entre elles, Women in Law and Development in Africa-Togo (WILDAF-Togo), que organitza clíniques jurídiques i accions de sensibilització, i l’Associació de Dones Togoleses per a les Nacions Unides (AFTNU), que promou microcrèdits sense interessos i fomenta el lideratge femení. Destaca la iniciativa “Zero matrimonis d’infants”, que ha permès escolaritzar 200 nenes en risc i anul·lar 87 matrimonis infantils.
El repte actual passa per garantir que totes aquestes normes i iniciatives es duguin a la pràctica amb una protecció real i efectiva per a les dones. Les campanyes de sensibilització i formació continuades resulten imprescindibles perquè la igualtat i la llibertat femenina siguin una realitat a tot Togo.