Diversos col·lectius d’ucraïnesos que han hagut d’emigrar a causa de la invasió russa han impulsat, en els darrers anys, la creació de biblioteques i racons de llibres en llengua ucraïnesa arreu d’Europa. aquestes iniciatives han sorgit des del 2022 a ciutats i pobles d’Àustria, Polònia, República Txeca, Bèlgica, Eslovàquia i Alemanya, convertint-se en un punt de cohesió i manteniment de la cultura ucraïnesa per a les famílies i infants que viuen fora del seu país d’origen.
Els llibres, sovint considerats una extensió de la llar, esdevenen objectes de gran valor sentimental per als ucraïnesos que s’han vist obligats a fugir. Tant és així que molts emigrants duen llibres en ucraïnès a les maletes i, en arribar a un nou país, procuren omplir els seus refugis temporals amb volums de la seva llengua materna. “Els llibres són la llar”, afirma Antonina Maley, creadora d’un conegut canal de YouTube de contes, un sentiment compartit per moltes famílies.
A la Casa del Poble de Przemyśl, a Polònia —un poble proper a la frontera ucraïnesa—, la biblioteca ucraïnesa ofereix publicacions científiques i llibres infantils en préstec als refugiats. Segons Romana Zolotnyk, responsable de la col·lecció, un llibre en ucraïnès pot aportar calma i identitat, especialment per a petits amb dificultats d’adaptació: “El petit es calma quan veu llibres amb mapes o avions. Però no vol llibres en polonès: li són estranys. Així que li vam trobar llibres adequats en ucraïnès.”
A d’altres països s’han obert iniciatives semblants. És el cas de la biblioteca “Hnizdo.Innsbruck” (“Niu d’Innsbruck”), que aplega 1.600 llibres i permet préstecs a tot Àustria. El festival “Poble ucraïnès-tiroles”, organitzat el 2024 gràcies a la col·laboració amb el sector cultural local, va ser un punt de trobada per a més de 200 famílies. Oleksandra Terentyeva, politòloga i fundadora, explica: “La idea de crear una biblioteca va sorgir després que em traslladés a Innsbruck i veiés que aquí no hi havia cap oferta estable de llibres per a la comunitat ucraïnesa.”
A ciutats com Bratislava, la comunitat ucraïnesa aprofita aquests espais per mantenir vincles culturals. Segons Yulia Tsidylo, resident de la capital eslovaca: “Els ucraïnesos a l’exterior tenen una mena de fam cultural; així, quan venen escriptors ucraïnesos, sempre fa molta il·lusió”.
No només a les grans ciutats. A Baelen, un poble belga, Olena Marchyshyna va fundar una biblioteca local i un club de lectura obert també a belgues: “Tot i que la biblioteca és local, cal venir personalment. A vegades, la gent recorre 100 quilòmetres per recollir llibres”, explica. Aquesta iniciativa va rebre el Premi Cultural de l’Any de Baelen i ha permès ampliar el fons i introduir l’ensenyament en ucraïnès per a infants de diverses edats.
El fenomen també arriba a Alemanya, on Iryna Zharkova ha creat, amb el suport de l’Oficina de Seguretat Social local, una biblioteca ucraïnesa a Rheinberg amb 350 llibres. Zharkova destaca la importància d’oferir llibres en la llengua d’origen i constata que l’ús social de l’ucraïnès es manté viu, fins i tot entre nens que incorporen paraules alemanyes a la parla domèstica: “Fins i tot si es queden per sempre a Alemanya, és molt important que sàpiguen qui són i d’on venen.”
Aquestes biblioteques i racons de llibres són, doncs, “nius” simbòlics. No només donen accés a la lectura, sinó que també permeten a les comunitats ucraïneses connectar, mantenir viu l’idioma i compartir tradicions. Tot i que alguns refugiats tornen a Ucraïna, aquestes petites llars de llibres, repartides per tot Europa, continuen evolucionant i teixint xarxes entre elles per preservar la identitat ucraïnesa, com un niu al qual sempre es pot tornar.