El Govern d’Andorra ha presentat l’Enquesta de condicions de vida (ECV) de 2024, que revela una millora del poder adquisitiu de la ciutadania durant els darrers anys. Els ingressos equivalents han augmentat gairebé un 35% des del 2021, passant de 27.733 euros a 37.335 euros al 2024, una xifra que dobla la pujada acumulada de l’índex de preus de consum, que ha estat del 15,7%. Aquesta evolució s’atribueix a les polítiques aplicades pel Govern, com els increments del salari mínim, la congelació dels lloguers i la gratuïtat del transport públic, segons ha explicat la ministra de Presidència, Economia, Treball i Habitatge, Conxita Marsol.
L’ECV també mostra una disminució de gairebé 5 punts en el nombre de persones amb una càrrega excessiva pel cost de l’habitatge de lloguer, situant-se en el 13% el 2024. Una llar es considera sobrecarregada si destina més del 40% dels ingressos a l’habitatge.
Els indicadors de desigualtat econòmica han experimentat una lleugera millora. L’indicador S80/20 ha passat de 7,3 el 2023 a 7,1 el 2024 i l’índex de Gini s’ha situat en 38,4, en comptes del 40 de l’any anterior. El volum de població en pobresa severa també s’ha reduït, passant del 7,4% al 4,2%, i la població en pobresa relativa ha baixat fins al 8,8%. Tot i això, el percentatge de persones per sota del llindar del risc de pobresa (17.330 euros) ha augmentat fins al 16,4%.
La taxa de privació material severa ha baixat del 7,3% al 5%. L’enquesta indica que el llindar del 60% de la mediana d’ingressos, punt de referència per mesurar el risc de pobresa, és més alt a Andorra (17.330 euros) que a Espanya (11.584 euros) i França (15.334 euros). A Andorra, el 16,4% de la població es troba per sota d’aquest llindar, mentre que a Espanya el percentatge és del 19,7%.