El 28 de maig de 2025, la mort de Ngũgĩ wa Thiong’o als Estats Units ha dut lectors i autors africans a reflexionar sobre l’impacte i la visibilitat d’aquest escriptor kenyà, reconegut internacionalment, als països d’Àfrica francòfona. L’interès rau en el particular recorregut d’un autor que va iniciar la seva obra en anglès i va optar més endavant pel kikuiu, la seva llengua materna, alhora que reivindicava la igualtat de les llengües africanes en el món literari.
Ngũgĩ wa Thiong’o, nascut el 1983 a Kenya quan encara era sota control colonial britànic, va forjar una trajectòria destacada com a narrador, assagista i dramaturg. Es va exiliar primer a Londres i posteriorment a Califòrnia, però el 2004 va tornar al seu país, on ell i la seva esposa van patir un violent atac. Malgrat la duresa d’aquest fet, Ngũgĩ va mantenir una sòlida defensa de la literatura africana en llengua pròpia, una elecció que ha estat font d’inspiració per a molts. La poeta kenyana Njeri Wangarĩ, activista del kikuiu, destaca que admira profundament l’autor perquè “en llegir la seva obra, no es perd res”, i el considera una figura imprescindible pel seu compromís lingüístic i cultural. També subratlla l’impacte personal de llegir la sèrie infantil ‘Njamba nene’ als seus fills, el qual descriu com “una experiència catàrtica”.
El gran assaig ‘Decolonising the Mind’ (1986) esdevé una referència cabdal per tractar el pes de la llengua en les societats africanes postcolonials, on l’autor caracteritzava l’anglès com una “bomba cultural”. Aquesta reflexió ha tingut ressò a tot el continent, inclosa l’Àfrica francòfona, on la qüestió lingüística genera debat entre autors i lectors. El bloguer congolès Réassi Ouabonzi, conegut com Lareus Gangoueus, recorda una intervenció de Ngũgĩ a París el 2019, en què va defensar la necessitat que la literatura africana s’escrigui en llengües indígenes i reclamava als traductors una tasca oberta a totes les llengües del continent. “És possible imaginar una literatura africana que no s’escrigui en llengües indígenes?”, plantejava.
Alhora, Wangarĩ descriu Ngũgĩ com “un oracle” les advertències del qual han tingut una gran influència en la seva pròpia militància a favor de la llengua i la literatura africanes. La seva obra, segons destaca The Conversation, sobresurt per la capacitat d’explicar la realitat africana des de la igualtat i la justícia social.
Tot i la rellevància de Ngũgĩ wa Thiong’o a Anglòfonia i a la literatura africana, la seva presència als països francòfons es manté discreta. Segons el portal En Attendant Nadeau, a França la seva obra i figura han rebut poca difusió mediàtica i editorial durant dècades. Jean-Pierre Orban, traductor de l’autor, afirma: “és una lluita costa amunt aconseguir publicar en francès qualsevol obra de Ngũgĩ”.
L’escriptor togolès Sami Tchak ressalta que, sovint, es recorda Ngũgĩ pel seu activisme però no sempre es llegeix la seva obra: “Vet aquí un escriptor la fama del qual depèn molt menys de la seva obra que de la seva política sobre la llengua… És un autor del qual molts parlen sense haver llegit els seus llibres, perquè n’hi ha prou amb elogiar el seu compromís per pensar que ja se li ha retut el tribut que mereix.” Segons Tchak, per tal que s’integri plenament en el cànon literari africà i mundial, caldria llegir-lo en qualsevol idioma disponible.
La progressiva traducció i publicació de la seva obra en francès es considera un factor clau per a una difusió més àmplia de la seva producció i pensament a l’Àfrica francòfona.