L’Agència Estatal de Turisme de l’Azerbaidjan va posar en marxa aquest any una nova estratègia internacional amb la voluntat de fer més atractiu el país als visitants, seguint la línia de les inversions institucionals per millorar-ne la imatge global a través d’esdeveniments com l’Eurovisió, la Fórmula 1 o la COP29. Aquesta iniciativa, anunciada el febrer de 2025, s’emmarca en una política sostinguda del govern per captar l’atenció internacional tot reforçant el desenvolupament turístic del territori.
En aquest context, l’agència va obrir quatre concursos públics per valor de 4.190.000 manats (2,4 milions de dòlars), destinats a finançar l’arribada de 212 periodistes, bloguers i professionals del sector procedents d’Uzbekistan, Kazakhstan, la Xina, l’Índia, Corea del Sud, Israel, Rússia i Bielorússia. Al mes d’abril, es van anunciar tres licitacions complementàries amb fons totals d’1.830.107 manats (1.076.533 dòlars) enfocades a mercats com Turquia, l’Aràbia Saudita, els Emirats Àrabs Units i diversos països europeus, entre els quals destaquen Itàlia, Alemanya i el Regne Unit. El 2 de juny, VATA, una societat de responsabilitat limitada, va rebre 135.039,37 manats (79.000 dòlars) per organitzar visites per a 30 convidats seleccionats de Corea del Sud i Israel.
Tanmateix, aquest desplegament de promoció internacional genera recels a l’Azerbaidjan, on les fronteres terrestres romanen tancades des de 2020, una mesura que inicialment es va justificar per la pandèmia de la COVID, però que a partir de març de 2024 es va vincular a la seguretat nacional. Aquesta situació, sumada a l’escassetat d’alternatives de viatge assequible, afecta especialment aquells ciutadans amb ingressos més modestos, que tenen dificultats per sortir o optar a l’oferta turística interna.
Els preus de l’allotjament són una altra barrera: el cost d’una nit en un hotel de gamma mitjana oscil·la entre 60 i 80 manats (35-47 dòlars) i el de pensions econòmiques, entre 30 i 40 manats (17-23 dòlars). Les estades als resorts de luxe, habitualment reservades a visitants estrangers, se situen per damunt de l’abast de molts ciutadans, que amb un salari mitjà de 571 manats mensuals (335 dòlars) han de destinar bona part dels seus ingressos a unes vacances familiars. El salari mínim mensual se situa en 400 manats (235 dòlars), mentre que el salari mitjà assenyala una clara desigualtat: “una part important de la població percep menys del promig”.
Els visitants convidats per l’agència estatal difícilment percebran aquestes diferències socials i econòmiques, ja que la imatge que es projecta en campanyes i materials promocionals amaga la realitat del país. Els informes de drets humans denuncien 375 presos polítics, així com pràctiques de “tortura, intimidació i abús” i una corrupció generalitzada. Mentre les veus independents són silenciades o forçades a l’exili, les organitzacions valoren l’estat azerbaidjanès com un “règim autoritari consolidat”, i l’Azerbaidjan ocupa la posició 167 de 180 en llibertat de premsa segons Reporters Sense Fronteres.
En definitiva, tot i que l’impuls turístic pot semblar positiu per a la projecció del país, la manca de llibertats i la persistència de dificultats per a bona part de la població fan que aquesta promoció internacional estigui allunyada de la realitat diària dels ciutadans.