Zhenishbek Toktorbaiev, alcalde de la ciutat d’Oix —al sud del Kirguizistan, la segona més gran del país—, ha captat una gran atenció a les xarxes socials i entre la ciutadania des que va iniciar el seu mandat el gener del 2025. El motiu d’aquest interès és el seu estil peculiar i contundent a l’hora de governar, que ha marcat la vida municipal i ha fet néixer una onada de memes a Internet.
Toktorbaiev es va presentar des del primer dia com un impulsor de canvis radicals. Va promulgar tres disposicions: va restringir l’ús de vehicles oficials per part del personal de l’ajuntament, va demanar als treballadors que portessin roba adequada per visitar obres i treballs al carrer, i va anunciar que les reunions municipals es farien a peu de carrer per afrontar els problemes sobre el terreny de manera immediata. Aquestes mesures han estat rebudes positivament tant pels habitants d’Oix com pels mitjans locals, que n’exalten l’“actitud proactiva”.
Les xarxes s’han nodrit ràpidament de la seva imatge i maneres. Els internautes han imitat i parodiat les seves curses diàries per la ciutat, on, acompanyat del seu equip i vestit habitualment amb una jaqueta de camuflatge, dona ordres sorprenents com l’enderrocament d’elements urbans seleccionats sobre la marxa. També han fet fortuna expressions virals inspirades pels seus crits als subordinats, com ara el fet de prohibir-los respondre-li amb l’informal “ow”, ja que, segons ell, aquesta paraula només s’hauria de reservar “per a les seves esposes”.
Toktorbaiev ha protagonitzat ordres polèmiques per la manca de planificació i realisme. Va decidir apujar unilateralment els lloguers de negocis en espais municipals, va marcar el repte de plantar 100.000 rosers o va proposar erigir una estàtua d’un heroi kirguís flanquejada per dos lleons encarats cap a Uzbekistan. També ha exigit que les universitats locals abonin una taxa de recollida d’escombraries per cada estudiant, tot i que molts ja la paguen a través del rebut de serveis als seus allotjaments privats.
Aquestes iniciatives han alimentat els reels i paròdies que es multipliquen a Instagram i altres xarxes, on sovint es ridiculitzen les seves decisions sobtades i les conseqüències dels enderrocaments a la ciutat. Si bé una part de la població valora la lluita contra la construcció desordenada i la voluntat de modernitzar l’aparença urbana, molts residents han denunciat—també en vídeos compartits públicament—l’enderroc forçat de les seves propietats sense la deguda compensació ni ordre legal pertinent.
Els mètodes expeditius de Toktorbaiev reflecteixen una tendència més àmplia al Kirguizistan des de l’arribada al poder, l’octubre del 2020, del tàndem format pel president Sadyr Japarov i Kamchybek Tashiyev. Tant a Oix com a altres ciutats, les autoritats municipals han adoptat mesures similars, sovint en detriment de procediments legals i garanties mínimes, en nom d’una reforma urbana accelerada i d’una ofensiva contra la corrupció i la delinqüència. Així doncs, l’impacte social i mediàtic de Toktorbaiev il·lustra fins a quin punt els nous líders locals miren d’emular les pràctiques de la cúpula estatal tot intentant remodelar les ciutats i la vida dels seus habitants.