La bretxa de gènere digital a l’Àfrica representa un fre per al desenvolupament just i sostenible del continent, segons destaca la lletrada togolesa Winnie Aicha Tchedre, experta en drets digitals, en una entrevista recent amb Global Voices. Mentre la transformació digital avança ràpidament, moltes dones pateixen una doble exclusió: per manca d’accés, per alfabetització digital insuficient i per riscos creixents com el ciberassetjament. La problemàtica s’ha posat en relleu en diversos fòrums i iniciatives locals, especialment al Togo.
Tchedre remarca que «la fractura digital als països africans, també al Togo, té rostre de dona». Advoca perquè l’educació digital es dissenyi amb perspectiva de gènere, incloent-hi una forta participació de nenes i dones en programes de formació, i preveu que «una educació digital reeixida afavoreix l’apoderament econòmic de les dones per accedir a la informació, al mercat en línia, al teletreball, a la telemedicina […] i a les gestions administratives en línia».
Entre els principals obstacles que limiten l’accés de les dones a la tecnologia, l’experta assenyala barreres socioeconòmiques, dificultats d’origen educatiu i culturals, i la falta de materials digitals accessibles. Treballar en una metodologia inclusiva vol dir fer diagnòstics amb perspectiva de gènere i recollir dades per sexe; també desenvolupar interfícies adaptades, formació en llengües locals i horaris flexibles perquè cap dona quedi enrere.
La por a les violències en xarxa i els prejudicis socials són dos dels factors més dissuasius. Tchedre adverteix que «els estereotips reforcen les desigualtats» i lamenta que les dones trobin obstacles per exercir rols de lideratge: «Les dones expertes són sovint invisibles: al Togo, les dones referents són escasses, cosa reforçada pels biaixos algorítmics…» Així mateix, la manca d’informació sobre els mecanismes de denúncia i la poca presència legislativa efectiva atien la indefensió davant el masclisme digital.
Tot i que existeixen textos com el Protocol de Maputo, l’Agenda 2063 de la Unió Africana o la Carta Africana dels Drets Humans i dels Pobles, Tchedre aclareix que la regulació legal específica encara no protegeix prou la igualtat de gènere digital. Algunes lleis als països de l’Àfrica Occidental defineixen i persegueixen l’assetjament digital i la difusió d’imatges íntimes sense permís, però la manca de legislació vinculant i proactiva deixa moltes dones sense defensa real.
La filòloga i activista conclou: «La igualtat digital no és un luxe; és una condició imprescindible per a un desenvolupament just i sostenible a l’Àfrica». Determinar polítiques d’inclusió i modificar algoritmes discriminatoris són avui reptes compartits per totes les institucions i la societat civil africana.