L’ambaixada xinesa a Bangladesh va emetre el 25 de maig un avís públic per advertir els seus ciutadans del risc d’estafes vinculades als matrimonis transfronterers i del perill de tràfic de persones associat a aquestes pràctiques. L’avís, adreçat a prevenir el creixent fenomen de matrimonis entre dones de Bangladesh i homes xinesos, recomana als ciutadans xinesos que “es pensin bé el fet de casar-se a Bangladesh”, alertant-los que podrien “perdre tant els diners com la parella” i recordant-los que poden ser processats per tràfic de persones.
En els darrers anys, plataformes com Xiaohongshu s’han omplert d’intermediaris que ofereixen contactes amb dones bangladeshi, molts cops sota motius enganyosos. Les publicacions d’aquests intermediaris utilitzen imatges de dones per atreure homes xinesos i destaquen que les noies cerquen “homes de mitjana edat” per traslladar-se a la Xina. Aquesta tendència es basa, en part, en diferències culturals: tradicionalment, a la Xina és el nuvi qui paga el dot (caili), mentre que a Bangladesh la responsabilitat recau en la núvia. Aquest contrast fa creure, erròniament, que les dones bangladeshi veuen en el matrimoni amb un xinès una oportunitat d’alliberar-se del jou del dot.
A les xarxes socials xineses, proliferen també els estereotips sobre les dones bangladeshi, retratades com a víctimes de pobresa i explotació, la qual cosa alimenta la demanda i justifica, als ulls d’alguns intermediaris, l’arribada d’aquestes dones a la Xina amb falses promeses d’una vida millor. Moltes vegades, però, les víctimes de les estafes són tant els homes xinesos com les dones. Segons dades de la Fiscalia Suprema xinesa, entre gener de 2024 i març de 2025 les autoritats van detenir 1.546 persones vinculades a delictes de tràfic i emparellaments fraudulents. Sovint, els homes quedaven estafats per falses “amants”, i en altres casos, les dones eren segrestades i venudes repetidament.
Diversos informes de 2024 van posar el focus en dones bangladeshi, principalment de comunitats indígenes dels Chittagong Hill Tracts, víctimes de tràfic cap a la Xina. Aquestes xarxes criminals aprofiten la vulnerabilitat d’aquestes dones i l’aïllament de les seves comunitats per enganyar-les i explotar-les.
Tot i aquestes realitats, alguns mitjans locals a Bangladesh han arribat a presentar certs casos de matrimonis transfronterers com a històries d’amor. L’activitat dels intermediaris matrimonials no es limita a Bangladesh: els homes xinesos recorren als mateixos canals per accedir a núvies de Vietnam, Pakistan, Filipines i altres països del sud i sud-est asiàtic.
L’aposta xinesa pel Corredor Econòmic Xina-Pakistan (CPEC) ha fet créixer el fenomen al Pakistan, on s’ha registrat un augment de matrimonis entre dones locals i homes de la Xina, sovint emparats en promeses que acaben sent una trampa. El maig de 2019, almenys 20 dones pakistaneses enganyades amb matrimoni fals van ser repatriades després de denunciar explotació sexual i amenaces d’extracció d’òrgans.
La conseqüent resposta de l’Agència Federal d’Investigació (FIA) del Pakistan va permetre detenir 11 xinesos i dos còmplices locals a Lahore. El govern xinès també va enviar un equip per col·laborar en la investigació. Diversos informes van xifrar en prop de 600 les dones pakistaneses venudes com a núvies, especialment cristianes de zones pobres, captades per traficants —fins i tot alguns pastors— que prometien a les famílies grans quantitats de diners i les enviaven a la Xina, on després patien abusos, violacions o maltractaments.
El desembre de 2019, l’ambaixada xinesa a Islamabad va negar públicament aquestes pràctiques, tot subratllant que Xina i Pakistan havia actuat per desmantellar una xarxa. Malgrat això, el març de 2025, la FIA va tornar a detenir a tres presumptes membres d’una xarxa criminal que traslladava dones al país asiàtic mitjançant matrimonis simulats.
L’arrel del problema es troba en el greu desequilibri demogràfic xinès: segons el setè cens nacional del 2020, a la Xina hi ha 34,9 milions més d’homes que de dones, un efecte de la política de fill únic i de la preferència cultural pels fills mascles. El 2024, les inscripcions matrimonials a la Xina van caure a nivells històricament baixos.
Aquest desequilibri s’accentua a les zones rurals, on sobreviu la preferència pels nois i les dones joves marxen a les ciutats. Malgrat la prohibició xinesa de les agències i intermediaris de matrimonis amb estrangers, plataformes com Douyin o Xiaohongshu continuen facilitant serveis d’emparellament. Els preus que cobren aquests intermediaris oscil·len entre 500 i 180.000 iuans (70-25.000 dòlars).
Umaima Ahmed ha aportat informació sobre la situació al Pakistan.