A Shendi, a l’Estat del Nil, la comunitat desplaçada per la guerra al Sudan ha trobat un bri d’esperança gràcies als esforços de Samia Osman, cap del Departament de Salut i Població d’aquesta localitat. L’esclat del conflicte al Sudan, amb atacs de les milícies Forces de Suport Ràpid (RSF) contra les Forces Armades Sudaneses (SAF) l’abril de 2023, ha forçat més de 40.000 persones provinents d’Al-Jazira a refugiar-se a Shendi, segons dades oficials del novembre de 2024. La manca d’aliments, medicaments i sanejament, juntament amb la propagació de malalties com el còlera i la pujada dels preus dels medicaments, han convertit la zona en un focus de crisi humanitària greu.
La situació es va agreujar arran d’ofensives brutals de les RSF a l’est d’Al-Jazira a partir de l’octubre de 2024, que van forçar més de 343.000 persones a fugir, moltes d’elles arribant als camps sense recursos i en males condicions de salut física i mental. La insulina, per exemple, va assolir un preu de 15.000 SDG (25 dòlars americans), fent-se pràcticament inaccessible per a molts.
Davant aquesta emergència, Samia Osman i el seu equip van organitzar un centre d’aïllament mèdic provisional, format per 16 tendes amb serveis bàsics i electricitat, orientat especialment a infants, dones embarassades i pacients de malalties cròniques. Al novembre de 2024, van liderar una campanya de vacunació massiva, en col·laboració amb UNICEF, que va arribar a més de 20.600 persones. Amb l’objectiu d’apropar l’atenció sanitària a les zones més aïllades, es van habilitar clíniques mòbils.
Samia Osman també va coordinar la formació de monitors de salut comunitària per detectar de manera precoç infeccions i potenciant la vigilància epidemiològica; a més, va promoure la posada en funcionament d’una nova clínica solidària, la Clínica Al-Ne’ma, per garantir atenció gratuïta als afectats.
A causa de l’increment dels residus als camps, els serveis de neteja i desinfecció d’aigües es van reforçar per prevenir expandir noves malalties. Tot això es va engegar malgrat la mancança de recursos i la fragilitat de les institucions, mitjançant la col·laboració entre l’ajuntament, la universitat local i entitats humanitàries.
El febrer de 2025, la comunitat desplaçada de Baranko va agrair públicament Osman, lliurant-li un xal tradicional i una pancarta d’agraïment feta a mà. Aquesta cerimònia reflecteix la importància de la resiliència col·lectiva i el reconeixement a l’ajuda rebuda, fins i tot en els pitjors moments.
Tanmateix, la comunitat internacional manté una resposta insuficient, amb l’ajuda arribant a comptagotes i amb una cobertura mediàtica escassa. Segons l’ONU, més de 15 milions de persones es troben desplaçades dins i fora del Sudan, i gairebé la meitat de la població requereix ajuda urgent. El treball de Samia Osman esdevé, doncs, un símbol del coratge i de la necessitat d’atenció i suport globals a una crisi que, lluny de solucionar-se, persisteix i afecta fortament els més vulnerables.