El número 135 de la revista Barcelona Metròpolis analitza l’acceleració del temps digital i la seva influència en la societat, amb un èmfasi especial en la tensió entre el progrés tecnològic i l’ansietat que pot generar. Aquesta nova edició es publica a Barcelona a finals de juny de 2025 per esdevenir una eina de reflexió sobre la manca de temps en la vida quotidiana i les seves conseqüències.
Segons explica la directora de la revista, Milagros Pérez Oliva, cal pensar en el temps de les cures, de l’oci, el temps productiu i el de la política, i afegeix que “la ciutat hi té molt a fer”. Experts com Carl Honoré, Xosé Carlos Arias, José Ignacio Conde-Ruiz, María Álvarez, Marta Junqué, Imma Cortès Franch, Dolors Comas d’Argemir i Jorge Moruno participen en el debat sobre la gestió del temps i el ritme de la vida contemporània.
Aquest número inclou converses amb figures com la cineasta Isabel Coixet, que destaca: “Sempre penso que els meus personatges són molt millor que jo, i em sembla bé.” També el músic Mama Dousha reivindica l’ús del català no normatiu a la música: “Si els cantants només féssim servir llenguatge normatiu, potser es consumiria menys música en català.”
L’apartat “Visions Urbanes” recull un reportatge sobre les obres de reforma a Montjuïc, amb la remodelació de la plaça d’Espanya, les novetats en mobilitat i la transformació de la Fira. Meritxell M. Pauné considera que “Montjuïc encara requereix alguns esforços que li facin justícia completa.” Esther Paniagua aborda el paper del Barcelona Supercomputing Center com a motor de canvi urbà. Explica que novetats com la fàbrica europea d’intel·ligència artificial i el primer ordinador quàntic espanyol tindran un efecte notable sobre la ciutat.
La revista dedica també una secció al centenari del metro de Barcelona, amb un reportatge gràfic que recupera dades i imatges històriques, indica Barcelona Metròpolis. El “Plec de cultura” tracta les adaptacions teatrals dels clàssics i el fenomen dels clubs de lectura, i destaca la nova sèrie d’obres sobre Barcelona a la literatura universal. Més endavant, s’hi poden llegir ressenyes de llibres i una crònica sobre els cinquanta anys de la Fundació Joan Miró.
Aquesta edició es tanca amb un relat de Maria Guasch i il·lustracions de Riki Blanco, mentre que Rosa Codina signa l’insert fotogràfic.