Una revisió publicada recentment per investigadors del Centre Cochrane Iberoamericà confirma que la inclusió de la realitat virtual als tractaments convencionals pot afavorir lleugerament la recuperació motora del braç en persones que han patit un ictus. L’estudi, aparegut a la Cochrane Library, ha recopilat dades de 190 assaigs amb 7.188 participants i representa la quarta actualització des de la primera publicació el 2011.
L’anàlisi recull una gran varietat de tecnologies disponibles, des de videojocs bàsics fins a aparells de realitat virtual que s’ajusten al cap. Els autors, vinculats a centres de recerca d’Austràlia, Canadà i els Estats Units, han constatat que aquestes eines digitals poden augmentar l’exposició dels pacients a la teràpia i millorar de manera modesta les seves habilitats motores, especialment quan es combinen amb altres tractaments i s’amplia la durada de les sessions.
Segons la professora Kate Laver, cap del grup investigador a la Universitat de Flinders (Austràlia), “dedicar més temps al tractament millora els resultats després d’un accident cerebrovascular”. També s’hi assenyala que l’aplicació d’aquestes tecnologies podria beneficiar la resta de capacitats físiques, com ara l’equilibri, encara que cal més evidència sobre la seva incidència en aspectes com la mobilitat o la qualitat de vida.
La recerca explica que els sistemes utilitzats són econòmics i atractius, ja que, en la seva major part, han empleat videojocs comercials. En canvi, una part minoritària dels estudis ha avaluat dispositius immersius col·locats al cap, de manera que encara no es pot determinar l’efecte d’aquests aparells en el procés de recuperació.
Els autors remarquen que els programes actuals de realitat virtual prioritzen l’entrenament de moviments per sobre de la recuperació d’habilitats concretes de la vida diària, com vestir-se o preparar els àpats. Segons Laver, la realitat virtual “té el potencial de simular entorns de la vida real, com ara comprar en un supermercat o travessar un carrer, cosa que permet als metges posar a prova tasques la pràctica de les quals al món real no és segura”.
Pel que fa a la seguretat, els efectes adversos reportats són molt poc freqüents i lleus, fet que suggereix una bona tolerància a aquestes tecnologies. Tanmateix, els especialistes consideren necessari continuar amb estudis més exhaustius per determinar amb precisió l’eficàcia de la realitat virtual en la rehabilitació de pacients víctimes d’un ictus.