Una investigació liderada pel Centre d’Astrobiologia (CAB, CSIC-INTA) mostra que les dosis de radiació ultraviolada (UV) obtingudes des de la superfície de Mart són comparables a les que devien existir a la Terra primitiva.
Els investigadors han analitzat dades de radiació corresponents a més de cinc anys marcians, equivalents a més de deu anys terrestres.
Els resultats de l’estudi, publicats a la revista PNAS, indiquen que aquests nivells d’UV no són absolutament incompatibles amb la vida.
Les dosis d’UV s’han obtingut a partir de dades d’irradiància adquirides per l’instrument REMS, a bord del ròver Curiosity de la NASA, que va aterrar l’any 2012 al cràter Gale, prop de l’equador de Mart.
Els investigadors han analitzat més de cinc anys marcians (equivalents a més de deu anys terrestres) de dades de radiació UV a les bandes UV-A, UV-B i UV-C. Els resultats obtinguts mostren que la radiació UV que arriba a la superfície del cràter Gale es compon, de mitjana, d’un 79,6 % d’UV-A, un 15,3 % d’UV-B i un 5,1 % d’UV-C.
La radiació UV-C és particularment nociva per als éssers vius. A la Terra, aquesta radiació és absorbida per la capa d’ozó que protegeix el nostre planeta. L’atmosfera de Mart, malgrat que conté ozó, és unes cent vegades més prima i, per tant, no apantalla de la mateixa manera. Per això, la radiació solar arriba pràcticament en la seva totalitat fins a la superfície del planeta.
La poca protecció que proporciona l’atmosfera de Mart davant la radiació UV es deu a la pols que es manté en suspensió
La poca protecció que proporciona l’atmosfera de Mart davant la radiació UV es deu a la pols que es manté en suspensió, especialment durant l’estació de tempestes de pols.
Els resultats d’aquest estudi mostren variacions dràstiques i molt ràpides en els nivells de radiació UV, capaces de modificar les dosis en més d’un 30 % en pocs sols (dies marcians). Aquestes variacions són complexes i difícils de predir amb els models atmosfèrics actuals.
Tot i que les dosis d’UV a Mart són molt superiors a les existents a la Terra actual, els seus nivells són comparables als que es creu que existien a la Terra primitiva, quan s’hi va originar i evolucionar la vida.
Així, aquest estudi demostra que la radiació UV que arriba a la superfície marciana no és absolutament incompatible amb la vida. Per tant, pot no ser suficient per ella sola per eliminar tots els microorganismes terrestres que viatgen a bord de les missions espacials.
Tanmateix, és essencial mantenir les estrictes mesures de protecció planetària per evitar la contaminació de Mart amb vida terrestre, especialment en futures missions tripulades.
Referència:
Viúdez-Moreiras et al. “Ultraviolet and Biological Effective Dose Observations at Gale Crater, Mars”. PNAS (2025).
Drets: Creative Commons.