Amb l’edat, és natural que perdem massa muscular i òssia, cosa que comporta un augment de la debilitat, que pot derivar en caigudes i lesions importants.
A més, a nivell cognitiu, les neurones es degeneren progressivament i perden connexions, alhora que augmenta la prevalença de malalties com l’Alzheimer o el Parkinson. En una societat cada cop més envellida, mitigar aquests efectes és un dels principals reptes de la recerca.
Ara, en un article publicat a la revista Molecular Therapy, un equip de recerca internacional liderat pel professor Miguel Chillón, investigador ICREA a l’INc-UAB, ha demostrat que augmentar els nivells de la proteïna klotho en la seva forma secretada (s-KL) millora l’envelliment en ratolins.
Els ratolins tractats amb s-KL mostraven un millor rendiment físic, una major capacitat de regeneració muscular i menys fibrosi.
L’equip va tractar animals joves amb vectors de teràpia gènica perquè les seves cèl·lules secretessin més s-KL. Als 24 mesos d’edat, equivalents a uns setanta anys en humans, van comprovar que el tractament havia millorat la salut muscular, òssia i cognitiva dels animals.
“Fa temps que treballem amb la proteïna klotho pel seu potencial terapèutic per tractar malalties neurodegeneratives. En aquest estudi volíem comprovar si s-KL també podia ser beneficiosa per a un envelliment saludable, analitzant un ampli ventall d’aspectes”, explica Miguel Chillón.
Els ratolins tractats amb s-KL van viure entre un 15 % i un 20 % més i mostraven un millor rendiment físic, una major capacitat de regeneració muscular i menys fibrosi, factors que indiquen una millor salut muscular.
També es van observar millores en la salut òssia, especialment en les femelles, amb una millor preservació de l’estructura interna dels ossos (les trabècules), cosa que suggereix una possible protecció contra l’osteoporosi.
Finalment, al cervell, el tractament amb s-KL va afavorir la generació de noves neurones i va augmentar l’activitat immunitària a l’hipocamp, cosa que indica possibles beneficis cognitius.
El tractament amb vectors virals consisteix a introduir a les cèl·lules del cos còpies del gen de la proteïna que es vol produir, de manera que comencin a fabricar-la de manera autònoma. En els ratolins, aquests vectors es van administrar per via intravenosa i cerebral per assegurar que les cèl·lules del cervell també produïssin s-KL.
El tractament amb s-KL va afavorir la generació de noves neurones i va augmentar l’activitat immunitària a l’hipocamp.
“Actualment s’han desenvolupat vectors que arriben al cervell després d’administrar-se per via intravenosa, cosa que facilitaria traslladar aquesta teràpia a humans de manera segura”, explica Joan Roig-Soriano, investigador de l’INc-UAB i primer autor de l’article.
“Una altra opció seria administrar directament la proteïna com un fàrmac, en lloc d’utilitzar vectors virals, però encara cal trobar la manera més eficient d’administrar-la i aconseguir que arribi als òrgans diana”, afegeix.
El grup de recerca ja havia patentat l’ús de klotho per tractar dèficits cognitius i, arran d’aquest treball, han generat tres noves patents. Aquestes patents protegeixen l’ús de Klotho per tractar dèficits ossis i musculars, així com per desenvolupar teràpies que augmentin la longevitat.
“Si s’aconsegueix trobar una forma viable d’administració, s-KL podria contribuir de manera significativa a millorar la qualitat de vida de les persones i a aconseguir una societat el màxim de saludable possible”, destaquen els investigadors.
Referència:
Roig-Soriano, J. et al. “Efectes a llarg termini del tractament amb s-KL en ratolins de tipus salvatge: millora de la longevitat, el benestar físic i la resistència neurològica”. Molecular Therapy (2025)
Drets: Creative Commons.