Un estudi liderat per l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació “la Caixa”, en col·laboració amb el Clínic-IDIBAPS, ha identificat per primera vegada com evoluciona la capacitat pulmonar des de la infantesa fins a la vellesa. Els resultats, publicats a The Lancet Respiratory Medicine, ofereixen un nou marc fonamental per avaluar la salut pulmonar.
Fins ara, es pensava que la funció pulmonar augmentava fins assolir el seu màxim aproximadament entre els 20 i els 25 anys, moment a partir del qual es mantenia estable. Així mateix, es creia que ja en l’edat adulta tardana, la funció pulmonar començava a deteriorar-se a causa de l’envelliment dels pulmons. Tanmateix, aquest model es basava en estudis que no comprenien tot el cicle vital.
S’ha identificat per primer cop com evoluciona la capacitat pulmonar des de la infantesa fins a la vellesa.
En canvi, el recent estudi ha utilitzat un “disseny de cohort accelerada”. És a dir, s’han agrupat dades de múltiples estudis de cohort per cobrir el rang d’edat desitjat.
“Vam incloure més de 30.000 persones d’entre 4 i 82 anys, procedents de vuit estudis de cohorts de la població d’Europa i Austràlia”, explica Judith Garcia-Aymerich, primera autora de l’estudi i codirectora del programa de Medi Ambient i Salut al llarg de la vida d’ISGlobal.
Els paràmetres de funcionalitat i capacitat pulmonar es van avaluar mitjançant espirometria forçada, una prova en què el pacient ha d’expulsar tot l’aire en el menor temps possible després d’haver fet una inspiració màxima. A més, es van recollir dades sobre tabaquisme actiu i diagnòstics d’asma.
L’estudi ha demostrat que la funció pulmonar creix en dues fases diferenciades: una primera fase de creixement ràpid durant la infantesa i una segona fase de creixement més lent fins a assolir el màxim.
La funció pulmonar es va avaluar a partir de dos paràmetres. Un és el volum espiratori forçat en un segon (FEV1), que mesura el volum d’aire expulsat durant el primer segon d’espiració forçada després d’una inspiració profunda. I l’altre, la capacitat vital forçada (FVC), que és la quantitat màxima d’aire que una persona pot expulsar sense límit de temps després d’inspirar profundament.
En les dones, el màxim de FEV1 s’assoleix cap als 20 anys, mentre que en els homes s’arriba als 23 anys. Sorprenentment, l’estudi no troba evidència d’una fase d’estabilitat després d’aquest màxim.
Les dades indiquen que el descens de la funció pulmonar comença immediatament després d’assolir el valor màxim.
Judith Garcia-Aymerich, codirectora del programa de Medi Ambient i Salut al llarg de la vida d’ISGlobal
“Models anteriors suggerien una etapa d’estabilitat fins als 40 anys, però les nostres dades mostren que el descens de la funció pulmonar comença molt abans del que es pensava, immediatament després d’assolir el valor màxim”, explica Garcia-Aymerich.
L’anàlisi revela que tant l’asma persistent com el tabaquisme influeixen en la funció pulmonar, tot i que de manera diferent a com es pensava. Les persones amb asma persistent assoleixen el màxim de FEV1 abans i tenen nivells més baixos a totes les etapes de la vida, mentre que el tabaquisme s’associa a una caiguda més ràpida de la funció pulmonar a partir dels 35 anys.
El tabaquisme s’associa a una davallada més ràpida de la funció pulmonar a partir dels 35 anys.
Aquests resultats subratllen la importància de promoure la salut respiratòria i de fer un seguiment precoç de la funció pulmonar en les primeres etapes de la vida mitjançant l’espirometria.
“La detecció precoç d’una funció pulmonar baixa pot permetre intervencions per prevenir malalties respiratòries cròniques en l’edat adulta”, conclou Rosa Faner, investigadora de la Universitat de Barcelona i del Clínic-IDIBAPS i darrera autora de l’estudi.
Referència:
Garcia-Aymerich, J. et al. “General Population-Based Lung Function Trajectories Over The Life Course. An Accelerated Cohort Study”. The Lancet Respiratory Medicine (2025).
Drets: Creative Commons.