La NASA ha presentat una proposta per utilitzar la propulsió fotoforètica en la creació de vehicles voladors sense parts mòbils, dirigits a explorar la part superior de l’atmosfera terrestre. Aquest mecanisme faria possible estudiar la mesosfera, una regió situada a altituds d’entre 50 i 80 quilòmetres, on l’aire és massa fi per als avions i globus convencionals, però encara massa dens perquè hi orbitin satèl·lits.
La propulsió fotoforètica es basa en la força que es genera quan “un sòlid s’escalfa respecte del gas ambient mitjançant la il·luminació, cosa que provoca un intercanvi de moment entre el sòlid i el gas”. Això permet aconseguir sustentació en estructures dissenyades per absorbir la llum per la part inferior i mantenir-se fredes per la part superior. Segons informa la mateixa NASA, “les capacitats de levitació i de càrrega útil de les nostres plaques solen aconseguir els valors més alts en pressions ambientals compreses entre 0,1 i 1.000 Pa, la qual cosa és ideal per a aplicacions a la mesosfera terrestre i a l’atmosfera prima i amb poca gravetat de Mart”.
Amb aquesta tecnologia, s’espera superar les limitacions actuals en l’estudi de la mesosfera, ja que actualment només s’hi poden fer mesuraments breus amb coets de recerca. La proposta de la NASA també inclou el desenvolupament d’estructures basades en bombes de Knudsen, que permetran transportar càrregues útils d’uns quants quilograms i controlar la trajectòria dels vehicles amb precisió.