Diumenge, 11 de maig de 2025
Inici Ciència i tecnologia La NASA desenvolupa un nou mètode per rastrejar el plàncton clau per a la supervivència de la balena franca de l’Atlàntic Nord

La NASA desenvolupa un nou mètode per rastrejar el plàncton clau per a la supervivència de la balena franca de l’Atlàntic Nord

Investigadors utilitzen dades de satèl·lit de la NASA per detectar agrupacions de zooplàncton *Calanus finmarchicus* a la superfície del golf de Maine, un hàbitat fonamental per a la balena franca de l’Atlàntic Nord. Aquesta innovació, presentada a través d’un estudi recent, pot facilitar la protecció d’una espècie de la qual només queden uns 370 exemplars.

Tradicionalment, rastrejar el *Calanus* requeria recollir-ne mostres al mar. Ara, els investigadors han aprofitat la capacitat del radiòmetre MODIS, a bord del satèl·lit Aqua de la NASA, que pot detectar petits canvis de color a l’aigua causats pel pigment vermell d’aquest zooplàncton. El nou mètode permet identificar on es concentren aquests menuts crustacis copepodes, claus per a l’alimentació de les balenes franques.

Segons els científics, la informació obtinguda podria ajudar a predir on s’alimentaran les balenes i així protegir-les dels perills de les col·lisions amb vaixells i de l’enredament amb arts de pesca. També facilitaria la gestió de la pesca i el transport marítim. “La NASA inverteix en aquesta mena de recerca perquè connecta l’observació espacial amb els reptes del món real”, assenyala Cynthia Hall, científica a la seu central de la NASA.

El mètode, ja testat a Noruega, ha estat perfeccionat i aplicat al golf de Maine gràcies a la combinació de dades de satèl·lit, models i dades de camp. “Sabem que les balenes franques fan servir hàbitats que coneixem poc”, explica Rebekah Shunmugapandi, oceanògrafa satel·lital i autora principal de l’estudi. “Aquesta informació sobre el *Calanus* obtinguda via satèl·lit podria ajudar a identificar noves zones d’alimentació o a preveure millor per on es mouran les balenes.”

Els investigadors remarquen que el seguiment del zooplàncton des de l’espai encara presenta limitacions, ja que MODIS detecta el pigment, però no els animals en si, i altres tipus de plancton o condicions meteorològiques poden dificultar-ne la identificació. Aquesta metodologia rebrà un impuls amb el llançament del nou satèl·lit PACE de la NASA el 2024, equipat amb una instrumentació capaç de captar una gamma molt més granular de colors oceànics. “El satèl·lit PACE sens dubte podrà fer això, i potser fins i tot alguna cosa millor”, subratlla Bridget Seegers, oceanògrafa i científica de la missió PACE de la NASA.

Comparteix aquest article

Telegram WhatsApp