Un estudi internacional, publicat avui a la revista Science i amb la participació de prop de 400 científics de 50 països, evidencia que més del 75 % dels hàbitats crítics de 100 espècies de megafauna marina coincideixen amb zones on es duen a terme activitats humanes. Jesús Tomás i David March, investigadors de la Universitat de València, han sigut partícips d’aquesta recerca avalada per l’ONU, que ha identificat àrees especialment sensibles per a espècies com taurons, balenes, tortugues, pingüins i foques a escala global.
L’estudi pren una importància especial perquè es produeix després de trenta anys d’anàlisi de dades de seguiment per satèl·lit, durant els quals s’han monitoritzat més de 12.000 trajectòries de 110 espècies en el 71,7 % dels oceans. En concret, Tomás i March han examinat el moviment de tortugues marines a la Mediterrània, l’Atlàntic oriental i el Carib . Segons Jesús Tomás, “els grans vertebrats marins són més difícils d’estudiar que els terrestres pel seu difícil accés; però, el seguiment per satèl·lit permet obtenir informació detallada i actualitzada sobre el seu comportament, l’ús de l’hàbitat, la distribució i les rutes migratòries, així com sobre les amenaces potencials d’origen humà amb què poden interaccionar durant els seus desplaçaments pel mar”.
La investigació constata que un terç de la megafauna marina està amenaçada d’extinció. El 75 % dels espais més sensibles se solapen amb zones de pesca, navegació comercial, contaminació per plàstics i l’augment de la temperatura del mar. El 66 % de l’espai utilitzat per aquestes espècies correspon a comportaments clau: migren en el 50 % dels casos i en un 45 % romanen en les mateixes àrees per alimentar-se, aparellar-se o descansar.
El treball revela també que les àrees marines protegides cobreixen només el 8 % dels oceans mundials, tot i que l’ONU, a través del Tractat de l’Alta Mar, preveu augmentar aquesta protecció fins al 30 %. No obstant això, March assenyala que “aquest treball permet, per primera vegada, oferir una visió global sobre les zones on existeix una major interacció entre pressions humanes i la megafauna marina”. Els investigadors remarquen que aquesta ampliació no seria suficient per preservar tots els hàbitats crítics, motiu pel qual recomanen noves mesures de mitigació. En aquest sentit, proposen actuar sobre les arts de pesca, utilitzar il·luminació diferenciada a les xarxes i canviar les rutes del trànsit marítim.
Els científics ja havien observat anteriorment, en altres investigacions, que les àrees marines protegides actuals no resulten prou extenses per mantenir les poblacions de megafauna. Participen també en el projecte europeu LIFE OASIS, dedicat a la protecció de tortugues marines contra les arts de pesca abandonades al Mediterrani.
Ana M. M. Sequeira, ecòloga marina de la Universitat Nacional Australiana i autora principal de l’article, explica que “les zones utilitzades per la megafauna marina per a comportaments importants només es poden identificar mitjançant el seguiment dels seus patrons de moviment”. El treball s’alinea amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible de l’ONU, en especial l’Objectiu 14 sobre la vida sota l’aigua, i amb el Marc Mundial de Biodiversitat Kunming-Mont-real per frenar l’extinció d’espècies amenaçades a causa de l’activitat humana.