Reporters Sense Fronteres (RSF) ha publicat aquest 2 de maig de 2025 el seu nou Índex Mundial de Llibertat de Premsa, posant en evidència un fort empitjorament de la situació a l’Àfrica francòfona, on la llibertat de premsa està sotmesa a grans dificultats econòmiques i a una pressió política creixent.
L’organització constata que, a molts països africans de parla francesa, els mitjans independents pateixen una greu precarietat a causa d’uns ingressos publicitaris escassos que queden habitualment en mans d’empreses afins als governs locals. A més, la situació política i la inestabilitat de certs països han empitjorat la llibertat informativa en aquests territoris durant el darrer any.
Al Togo, per exemple, la classificació ha caigut vuit posicions (del 113 al 121). Narcisse Prince-Agbodjan, secretari general del Sindicat Nacional de Periodistes Independents del Togo (SYNJIT), denuncia que “la premsa privada al nostre país està de genolls” i que “l’economia mediàtica, tot just en fase embrionària, ja s’enfonsa, i amb ella, la dignitat de la professió”. La manca d’ajudes públiques, la fiscalitat asfixiant i la repressió posen la supervivència dels mitjans privats en una situació límit.
En el cas de Benín, l’informe recull una caiguda del lloc 89 al 92, destacant una mena d’ingerència governamental en l’adjudicació de contractes publicitaris i el fet que la majoria de mitjans són econòmicament insostenibles.
Al Camerun, la llibertat de premsa pateix llasts greus associats a la precarietat laboral dels periodistes. El país ha baixat una posició en el rànquing (del 130 al 131). La tesi doctoral d’Hervé Tiwa, comentada per Le Quatrième Pouvoir, descriu una realitat de “costos de producció elevats, xarxes de distribució deficients, salaris irregulars o fins i tot inexistents” que deterioren la qualitat informativa i la dignitat professional.
Malgrat haver estat reconeguda com la capdavantera africana en llibertat de premsa el 2024, Mauritània baixa disset posicions en només un any (del 33 al 50). El dia a dia dels periodistes mauritans, especialment en l’àmbit de la investigació, està marcat per abusos i amenaces.
La tendència negativa s’estén en altres països: Madagascar baixa tretze llocs (del 100 al 113), Costa d’Ivori perd onze posicions (del 53 al 64) i el Txad en retrocedeix dotze (del 96 al 108). La República Democràtica del Congo cau deu llocs (del 123 al 133), especialment castigada per violacions dels drets de la premsa en regions de conflicte armat.
A l’Àfrica Occidental francòfona i el Sahel –regions sotmeses a règims militars com Guinea, Burkina Faso, Mali i el Níger–, la repressió s’ha endurit. Guinea recula vint-i-cinc posicions (del 78 al 103), Burkina Faso dinou (de l’86 al 105), Mali cinc (fins al 114) i el Níger tres (fins al 80). Agresions, amenaces i detencions arbitràries s’hi han tornat habituals.
No tot són retrocessos. L’índex RSF 2025 destaca la millora notable del Gabon, que amb la fi del règim transitori i l’elecció d’un nou president puja del 56 al 41, esdevenint el millor classificat entre els països francòfons analitzats. També el Senegal puja vint posicions (del 94 al 74) gràcies a les reformes del nou govern, tot i que els mitjans del país continuen topant sovint amb inspeccions fiscals de caràcter polític. La República Centreafricana assoleix una millora més moderada, situant-se ara en el lloc 72.
Tot plegat fa concloure a RSF que, sense mesures decidides, la independència dels mitjans africans continuarà sent un objectiu encara llunyà.